Adaptacions dels éssers vius al medi: pressió, salinitat i corrents

Resum

El document explica com els éssers vius s'adapten als factors ambientals com la pressió atmosfèrica, la pressió hidrostàtica, la salinitat i els corrents aeris i marins. També introdueix les relacions intraespecífiques, és a dir, les que es donen entre individus de la mateixa espècie, com l'efecte de grup i l'efecte de massa.

Punts clau

A gran altitud, alguns organismes tenen hemoglobines amb més afinitat per l'oxigen.
La pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera cada deu metres de profunditat.
La bufeta natatòria permet als peixos regular la flotabilitat.
L'osmosi va del medi més diluït (hipotònic) al més concentrat (hipertònic) quan hi ha una membrana semipermeable.
Els organismes poiquilosmòtics varien la salinitat interna amb el medi i són estenohalins; els eurihalins toleren grans canvis de salinitat.
Les relacions intraespecífiques poden ser cooperatives o competitives; l'efecte de grup és beneficiós i l'efecte de massa és perjudicial.

Posa't a prova

Factors ambientals i adaptacions dels éssers vius

La pressió atmosfèrica

En els organismes que viuen a gran altitud, una adaptació pot ser la presència d'hemoglobines especials amb més afinitat per l'oxigen. També tenen la capacitat de detectar els canvis bruscos de pressió, la qual cosa els permet preveure l'arribada de tempestes i posar-se a cobert.

La pressió hidrostàtica

Augmenta una atmosfera per cada deu metres de profunditat. Una de les adaptacions principals és la bufeta natatòria, una cambra plena d'aire que permet als peixos regular la flotabilitat per ascendir i descendir amb facilitat.

La salinitat

És la concentració de sals minerals dissoltes en l'aigua. El medi intern dels organismes és menys salat que l'aigua de mar i més salat que l'aigua dolça. Quan dues dissolucions amb diferent grau de salinitat estan separades per una membrana semipermeable, es produeix l'osmosi des del medi més diluït (hipotònic) al més concentrat (hipertònic).

Classificació segons la salinitat

Organismes poiquilosmòtics: Si varia la salinitat del medi, també varia la del seu medi intern. Tenen un interval de tolerància estret, per tant, només poden viure en ambients de salinitat molt estable. Són organismes estenohalins (ex: algues i invertebrats).
Organismes homeosmòtics eficaços: Poques espècies són clarament eurihalines, és a dir, suporten grans canvis de salinitat (ex: anguila i salmó).

Corrents aeris i marins

Corrents aeris: Són aprofitats per ocells i insectes. Les adaptacions inclouen l'escurçament de les ales en insectes o la mida petita d'algunes plantes.
Corrents marins: Aprofitats per peixos, cetacis i tortugues marines per realitzar migracions. Les adaptacions al mar inclouen l'adherència al substrat o l'excavació a les roques. Al riu, destaquen la forma plana de les larves i el refugi sota les pedres.

Les relacions intraespecífiques

Són les relacions biòtiques que s'estableixen entre els organismes de la mateixa espècie. Poden ser temporals o perennes, i beneficioses (cooperació) o perjudicials (competència).

Efecte de grup: Avantatges que aporta la vida en grup.
Efecte de massa: Desavantatges que sorgeixen quan la densitat poblacional és massa elevada.

Preguntes freqüents

Quants metres de profunditat cal per augmentar una atmosfera de pressió hidrostàtica?

La pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada deu metres de profunditat, segons el text.

Què és la bufeta natatòria?

És una cambra plena d'aire que tenen els peixos i que els permet regular la flotabilitat per pujar i baixar amb facilitat.

Quina diferència hi ha entre organismes estenohalins i eurihalins?

Els estenohalins tenen un interval de tolerància estret a la salinitat i només viuen en ambients molt estables, mentre que els eurihalins suporten grans canvis de salinitat.