Tipus de vores de plaques tectòniques: constructives, destructives i de col·lisió

Resum

El text classifica les vores de les plaques tectòniques segons el seu moviment relatiu: constructives (dorsals oceàniques i falles de transformació), destructives (zones de subducció) i de col·lisió (orògens). Explica els processos geològics associats a cadascuna, com el vulcanisme, la sismicitat, el metamorfisme i la formació de relleus. És un material útil per entendre com es mouen les plaques i com es formen els grans relleus terrestres.

Punts clau

Les vores constructives són les dorsals oceàniques, on el magma basàltic forma nova escorça oceànica i la separació de les plaques crea un rift.
Les falles de transformació són zones de cisallament generades per l'expansió del fons oceànic, amb forta sismicitat.
Les vores destructives són zones de subducció on la litosfera oceànica s'enfonsa al mantell i es destrueix.
A les zones de subducció es produeixen sismicitat intensa, magmatisme i metamorfisme, i poden formar serralades volcàniques o arcs d'illes.
En les vores de col·lisió, dues plaques continentals es superposen, el gruix de la litosfera augmenta i es forma un orogen de col·lisió.
La col·lisió de plaques continentals provoca metamorfisme, magmatisme amb plutons granítics i forta sismicitat.

Posa't a prova

Les vores de les plaques tectòniques es classifiquen segons el tipus de moviment relatiu entre elles:

Vores Constructives: Dorsals Oceàniques

Característiques:

Són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud. Material calent del mantell surt a la superfície i origina intensa activitat volcànica fissural.
El vulcanisme produeix basalt, que origina nova escorça oceànica, i queda adherida a la part més superficial del mantell, formant la litosfera.
Corrents de convecció divergents produeixen esforços distensius que separen els dos flancs de la fractura, que queda oberta i afavoreix la sortida contínua del magma basàltic.
La pressió que fa el magma des de l'interior aixeca les dues vores de la fractura, formant el relleu de la dorsal. Entre les dues vores hi ha una depressió ocupada per la fractura, anomenada rift.
A la zona del rift, l'escorça és prima i fracturada. L'H₂O oceànica s'infiltra, però quan entra en contacte amb roques incandescents, és expulsada a una temperatura alta i forma sortidors hidrotermals.

Vores Passives i Falles de Transformació

Les dorsals són fractures discontínues i zigzaguejants. Sovint les dorsals s'interrompen i continuen uns quilòmetres més a l'esquerra o a la dreta. L'expansió del fons oceànic fa aparèixer zones de cisallament, anomenades falles de transformació. El moviment de cisallament és molt actiu i genera una forta sismicitat.

Vores Destructives: Zones de Subducció

La litosfera oceànica es doblega i s'esfonsa en el mantell. Per això són zones de destrucció de litosfera. La placa subduent és oceànica; la placa cavalcant, que es manté a la superfície, pot ser oceànica o continental.

Processos associats:

Destrucció de litosfera.
Sismicitat intensa per la força d'empenyiment de la placa subduent.
Magmatisme per la fusió del basalt de la placa subduent.
El basalt fos és més lleuger que els materials que l'envolten i en ascendir genera orògens tèrmics tant en els marges continentals (serralades volcàniques) com oceànics (arcs d'illes).
Metamorfisme per l'increment de la pressió i la temperatura.

Vores de Col·lisió: Orògens

Quan col·lideixen dues plaques continentals, una queda encavalcada sobre l'altra, i el moviment convergent s'atura.

Processos geològics:

El gruix de la litosfera continental augmenta per la superposició d'ambdues plaques.
Els sediments acumulats entre les dues plaques abans de col·lidir queden deformats, fracturats i apilats sobre la zona de sutura entre les dues plaques, formant el relleu: l'orogen de col·lisió.
Ascens isostàtic de l'orogen per l'empenyiment del mantell sobre la litosfera engruixida.
La compressió pel xoc i el fregament de les dues plaques causa metamorfisme i magmatisme, amb emplaçaments de plutons granítics.
La col·lisió provoca en les dues plaques grans fractures que causen forta sismicitat.

Preguntes freqüents

Què és un rift?

El rift és la depressió que es forma entre les dues vores d'una fractura de dorsal oceànica. L'escorça és allà prima i fracturada, i és on es produeixen els sortidors hidrotermals.

Què és una zona de subducció?

És una vora destructiva on la litosfera oceànica es doblega i s'enfonsa al mantell. La placa subduent és sempre oceànica, mentre que la placa cavalcant pot ser oceànica o continental.

Com es forma un orogen de col·lisió?

Quan col·lideixen dues plaques continentals, una cavalca sobre l'altra i el moviment convergent s'atura. Els sediments entre les plaques es deformen i s'apilen, formant el relleu de l'orogen.