L'Administració Pública: Objectius i Evolució Històrica
Objecte i mètode: La ciència de l'administració té com a objecte l'administració pública i no té una metodologia pròpia, sinó que és interdisciplinària, la qual cosa significa que utilitza mètodes d'altres disciplines. En sentit estrictament, no es pot considerar ciència ja que el requisit és tenir mètode i objecte pròpi, però el fet de tenir la capacitat de generar coneixement de forma objectiva i neutral com una ciència natural, fa que la puguem considerar com a tal.
Evolució Històrica de l'Administració
Trilogia clàssica: Antigament, l'administració només feia l'activitat de policia com a única activitat administrativa. Més tard, es va desenvolupar la trilogia clàssica segons Jordana, en què va dividir l'activitat administrativa en: policia, servei públic (són dues tècniques que es caracteritzen per l'ús de la coacció) i foment (engloba la resta d'actuacions administratives).
1) La policia controla, supervisa i inspecciona actuacions en activitats lícites dels particulars, però que no puguin fer-se sense alguna forma d’intervenció prèvia de l'administració, limitant amb això la llibertat d’acció dels ciutadans a través de tècniques característiques com les autoritzacions.
2) El foment: les administracions no limiten res, sinó que faciliten les coses perquè els ciutadans, puguin trobar dificultats a la seva activitat al marge de l'administració, aconsegueixin un suport que ampliï les seves possibilitats.
3) Servei públic: l'administració el que fa és prestar serveis a favor dels particulars. Aquesta classificació respon a la idea d’un estat intervencionista. Però, surten nous tipus d’estats com l’estat garantitzador, que les funcions o tasques públiques que es facin es poden arribar a fer materialment per particulars.
Estat social i prestacional: L’estat social compta amb raons al seu favor. La primera repara les inquestionables fites de l’estat social: es presenta així com un dels punts culminants de l'evolució dels sistemes d’organització social. Per això, la dissolució o el desmantellament d’aquest model d’estat i ordenació social, les seves retallades o reduccions fins fer-lo irreconeixible serà un retrocés que s’ha de tractar d’evitar. La segona raó és estrictament constitucional, la nostra Constitució ho imposa i ho exigeix. I la tercera raó és que sembla no haver alternatives. El que es qüestiona són els costos que es suposen. Llavors hi ha l’estat prestacional com a objecte de reforma. L’estat prestacional és un estat que la seva administració té molt més poder i capacitat de direcció i gestió que la societat. Són unes administracions orientades a oferir prestacions que aquestes Constitucions requerien per garantir aquesta cobertura mínima a tots els ciutadans i per fer efectius aquests drets socials.
1) La policia controla, supervisa i inspecciona actuacions en activitats lícites dels particulars, però que no puguin fer-se sense alguna forma d’intervenció prèvia de l'administració, limitant amb això la llibertat d’acció dels ciutadans a través de tècniques característiques com les autoritzacions.
2) El foment: les administracions no limiten res, sinó que faciliten les coses perquè els ciutadans, puguin trobar dificultats a la seva activitat al marge de l'administració, aconsegueixin un suport que ampliï les seves possibilitats.
3) Servei públic: l'administració el que fa és prestar serveis a favor dels particulars. Aquesta classificació respon a la idea d’un estat intervencionista. Però, surten nous tipus d’estats com l’estat garantitzador, que les funcions o tasques públiques que es facin es poden arribar a fer materialment per particulars.
Estat social i prestacional: L’estat social compta amb raons al seu favor. La primera repara les inquestionables fites de l’estat social: es presenta així com un dels punts culminants de l'evolució dels sistemes d’organització social. Per això, la dissolució o el desmantellament d’aquest model d’estat i ordenació social, les seves retallades o reduccions fins fer-lo irreconeixible serà un retrocés que s’ha de tractar d’evitar. La segona raó és estrictament constitucional, la nostra Constitució ho imposa i ho exigeix. I la tercera raó és que sembla no haver alternatives. El que es qüestiona són els costos que es suposen. Llavors hi ha l’estat prestacional com a objecte de reforma. L’estat prestacional és un estat que la seva administració té molt més poder i capacitat de direcció i gestió que la societat. Són unes administracions orientades a oferir prestacions que aquestes Constitucions requerien per garantir aquesta cobertura mínima a tots els ciutadans i per fer efectius aquests drets socials.