Els afusellaments del 3 de maig de Goya: Anàlisi

Els afusellaments del 3 de maig de 1808

Fitxa tècnica

• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Estil: Neoclàssic
• Localització: Museu del Prado (Madrid)

Context històric i cultural

• A nivell social: Representa els afusellaments del 3 de maig de 1808 dins l'anomenada Guerra del Francès (1808-1814). Napoleó Bonaparte va envair Espanya amb l'excusa d'anar a Portugal.
• A nivell cultural: Destaca la Il·lustració, un moviment intel·lectual dirigit per burgesos on es qüestiona la monarquia absoluta, la societat estamental i els prejudicis religiosos. Busquen principis igualitaris i es basen en la raó.

Descripció i anàlisi formal

S'estructura en tres grups delimitats per una línia de l'horitzó i per un paisatge de cases al fons:

1. A la dreta, un escamot de soldats arrenglerats en diagonal.
2. A l'esquerra, un grup de persones, algunes mortes i altres en expressió de màxim dramatisme abans de ser executades. Tot s'estructura en forma de triangle invertit, que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats.

• Les persones ajusticiades s'organitzen en línies diagonals, dinamitzant la representació.
• L'expressivitat: A través de violents escorços, però sobretot amb les actituds de por, horror, resignació i heroisme. Per contra, els soldats francesos són pintats sense rostre, semblen autòmats, figures no humanes que representen la repressió.
• Perspectiva: Diversos recursos com els escorços, la difuminació de les cares i els edificis del fons, i la situació dels personatges i els edificis en diversos plans.
• Llum: Prové del gran fanal que il·lumina els personatges de l'esquerra, deixant en penombra els soldats.
• Reforçant la diferenciació entre dos grups, Goya contraposa la llum de la llibertat enfront de les penombres de la barbàrie.
• Color: Gamma reduïda a ocres, negres, blancs, grocs i vermells (potenciant el dramatisme). Tant la llum com el color ajuden a crear profunditat.
• Moviment: En els gestos dels ajusticiats.
• Temporalitat: Representada en els ciutadans que han mort (passat), els que estan a punt de morir (present) i els que esperen el seu torn (futur).

Estil

Francisco de Goya és el primer pintor que no podem classificar dins d'un estil i es caracteritza per:

1. La seva obra enllaça amb la tradició rococó i la pintura veneciana. Predomina el color sobre la forma amb una paleta clara.
2. La seva tècnica és més ràpida, amb pinzellades soltes i textures gruixudes. Es tracta d'expressar la realitat amb taques de colors.
3. Per les característiques esmentades, se'l considera el propulsor de l'Impressionisme.
4. Goya evoluciona des de temes convencionals fins a una concepció on el sentiment deforma la realitat.
5. Aquest quadre pertany a la guerra contra la invasió napoleònica, descrivint-ne la crueltat, i el podem considerar el primer reporter gràfic.

Significat i funció

• Significat: El 3 de maig de 1808 forma parella amb una obra titulada El 2 de maig i amb dues obres desaparegudes que feien referència a la rebel·lió de Madrid contra les tropes napoleòniques quan van conquerir la ciutat. L'acció del 3 de maig se situa a la muntanya del Príncipe Pío, des d'on es veu la caserna del Comte-Duc, que es dibuixa al fons del quadre.
• L'eclesiàstic que apareix és Francisco Gallego y Dávila, juntament amb les dones, víctimes de la repressió.
• Nivell iconogràfic: La figura vestida de blanc està relacionada amb la crucifixió de Jesús i, pels colors, es relacionaria amb l'escut papal.
• Funció: No és clara. Hi ha dues hipòtesis: com a decoració d'un arc del triomf en honor a Ferran VII o com a commemoració del 2 de maig.