Agents Mutàgens i Enginyeria Genètica: Mecanismes i Aplicacions
Agents Mutàgens: Tipus i Efectes en l'ADN
Radiacions Mutàgenes
Radiacions No Ionitzants: Raigs Ultraviolats
Els raigs ultraviolats afavoreixen la formació d'enllaços covalents entre dues pirimidines contigües i l'aparició de formes tautomèriques que donen lloc a mutacions.
Radiacions Ionitzants: Raigs X, Gamma i Alfa
Els raigs X, gamma i alfa tenen una longitud d'ona inferior als raigs ultraviolats.
Substàncies Químiques Mutàgenes
Les substàncies químiques mutàgenes són aquelles que reaccionen amb l'ADN i provoquen tres tipus d'alteracions:
- Modificacions de les bases nitrogenades
- Substitució d'una base per una altra d'anàloga
- Intercalació de molècules
Enginyeria Genètica: Conceptes i Aplicacions
L'Enginyeria Genètica és una tècnica que permet la modificació del genoma d'un individu. El genoma es defineix com el conjunt haploide (només es considera un gen de cada tipus) de gens d'un organisme. La modificació del genoma es pot fer per addició, eliminació o alteració de gens. L'ADN que s'obté en intercalar un segment d'ADN forà en un ADN receptor es diu ADN recombinant. Això és possible gràcies als enzims de restricció. Gràcies a aquests enzims és possible aïllar l'ADN d'interès i, per mitjà d'un vector adequat, introduir-lo a la cèl·lula. L'Enginyeria Genètica aplicada a la curació de malalties i millora de plantes i animals rep el nom de biotecnologia: manipulació d'organismes amb l'objectiu d'obtenir productes útils.
Formes d'Introducció de Gens en Cèl·lules
Vectors de Clonació
- Plasmidis
- Virus
Mecanismes No Biològics
- Electroporació: sotmetre la cèl·lula a alt voltatge durant un període de temps breu.
- Microinjecció: injecció directa de l'ADN a la cèl·lula per mitjà d'un capil·lar petit.
- Tret de microbales: s'utilitza una pistola que dispara microbales de metall recobertes d'ADN.
Inserció de Gens en l'ADN Vector
Per fer la inserció de l'ADN d'interès a l'ADN vector, cal tallar-los tots dos amb el mateix enzim de restricció. Aquest talla en unes seqüències d'entre 4 i 10 parells de bases que presenten simetria segons les seqüències palindròmiques. Més endavant intervé l'ADN ligasa per unir els dos ADN. No hi ha procés de maduració.