Funció de relació: percepció i receptors sensorials. La vista i l'ull humà

La Funció de Relació: Percepció i Resposta

La funció de relació ens permet percebre informació tant de l'interior com de l'exterior del nostre cos, analitzar-la i elaborar una resposta adequada. Aquesta funció ens permet captar estímuls, que són informacions o canvis que influeixen en l'activitat d'un organisme.

La funció de relació es divideix en tres fases principals:

1. Percepció de la Informació

L'organisme capta els estímuls a través dels receptors sensorials, unes cèl·lules nervioses especialitzades en percebre canvis en el medi i en transmetre aquesta informació al sistema nerviós central.

Tipus de Receptors Sensorials segons la Localització

• Receptors Externs

  Situats a la superfície del cos. Capten els estímuls ambientals (temperatura, llum, olor...) i constitueixen els òrgans dels sentits.

• Receptors Interns

  Situats a l'interior de l'organisme (músculs, tendons i vísceres). Detecten canvis en el medi intern per tal de mantenir-lo en les condicions adients. Exemple: els baroreceptors capten els canvis de pressió sanguínia a les artèries.

Tipus de Receptors Sensorials segons l'Estímul

• Mecanoreceptors

  Detecten els canvis de pressió. Exemple: tacte, oïda i equilibri.

• Termoreceptors

  Són sensibles als canvis de temperatura i generen les sensacions de fred i calor.

• Quimioreceptors

  Són sensibles a un gran nombre de substàncies químiques dissoltes. Exemple: gust i olfacte.

• Fotoreceptors

  Són sensibles a la llum. Exemple: vista.

• Nocireceptors

  Són sensibles a estímuls que poden causar dany a l'organisme i són els responsables de produir la sensació de dolor.

2. Anàlisi de la Informació

Tots els estímuls captats pels òrgans dels sentits i pels receptors interns són transmesos al sistema nerviós, on s'analitza la informació i es decideix una reacció o resposta.

3. Emissió d'una Resposta

Les respostes del nostre organisme són executades per l'aparell locomotor i el sistema endocrí, que s'encarreguen, respectivament, de dur a terme el moviment i la regulació del funcionament dels òrgans.

Els Òrgans dels Sentits: La Porta a la Percepció

Els òrgans dels sentits són la porta d'entrada dels estímuls i ens proporcionen informació essencial del món que ens envolta.

La Vista: Com Percebem el Món Visual

La vista ens permet apreciar el color, la forma, la mida i la distància a què es troben els objectes. Perceben els estímuls lluminosos i resideixen en els ulls, dos òrgans gairebé esfèrics, situats en dues cavitats dels ossos del cap.

A l'ull s'hi distingeixen les següents parts:

Estructura del Globus Ocular: Capes

• Escleròtica

  Capa externa que manté la forma de l'ull. A la part anterior hi ha la còrnia (regió transparent).

• Coroide

  Capa intermèdia. A la part anterior hi ha l'iris: un disc muscular pigmentat que regula la llum amb un orifici circular: la pupil·la. Darrere l'iris hi ha el cristal·lí, una lent transparent que enfoca les imatges.

• Retina

  Capa més interna on se situen els fotoreceptors que converteixen els estímuls lluminosos en impulsos nerviosos que arriben al cervell a través del nervi òptic, que s'inicia en el punt cec (una zona que no conté fotoreceptors). Hi ha dos tipus de fotoreceptors:

  • Cons

    Estimulats per la llum intensa, proporcionen la visió en color. Es troben a la fòvea.

  • Bastons

    Estimulats per baixa lluminositat, proporcionen la visió en blanc i negre i són els responsables de la visió nocturna. Es troben a la perifèria de la retina.

Substàncies Internes de l'Ull

• Humor Aquós

  Líquid transparent situat entre la còrnia i el cristal·lí.

• Humor Vitri

  Líquid gelatinós transparent que omple l'espai comprès entre la retina i el cristal·lí.

Òrgans Annexos de l'Ull

Protegeixen l'ull. Són: celles, pestanyes, glàndules lacrimals, parpelles i la conjuntiva (una capa transparent que recobreix l'escleròtica i la còrnia).