L'Agricultura a l'Espanya del Segle XIX: Creixement, Límits i Expansió Catalana

Límits i Expansió de l'Agricultura a l'Espanya del Segle XIX

El Creixement Agrari Espanyol: Reptes i Limitacions

En el conjunt d'Espanya, les conseqüències més importants de la reforma agrària van ser la rompuda de noves terres no conreades. La superfície agrària va augmentar en milions d'hectàrees durant els seixanta primers anys del segle XIX. Gràcies a aquest fet, es va prescindir de les importacions de cereals i es va aconseguir un creixement de la població. La major expansió de conreus va ser la dels cereals, seguits de la vinya, que va ser exportada. També es van estendre el blat de moro i les patates. Per contra, es va produir l'endarreriment de la ramaderia ovina, ja que les exportacions de llana van disminuir. Va augmentar, però, la cabanya porquina. L'increment de la producció agrícola es va aconseguir principalment gràcies a un augment de la superfície conreada. No obstant això, les tècniques de conreu van continuar endarrerides en relació amb les innovacions i millores que s'estaven produint als països més avançats d'Europa.

Factors que Frenen la Productivitat Agrícola Espanyola

El lent augment de la productivitat s'atribueix a un marc natural (orografia, sòl i clima) poc favorable, però sobretot a una estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques. Aquest és el cas de:

• Les petites propietats (minifundis): Predominants a la Submeseta Nord i a Galícia. La seva producció era insuficient per alimentar una família, per tant, la producció es destinava a l'autoconsum, cosa que impedia innovar i vendre al mercat.
• La gran propietat (latifundis): Predominant a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia. Aquestes grans finques no van ajudar a la millora de la productivitat, ja que els seus propietaris volien obtenir fàcils beneficis. Aquesta situació va frenar la innovació agrícola i va deixar la gran massa de pagesos sense terra en unes condicions properes a les de subsistència.

L'Expansió Agrícola Catalana: Especialització i Productivitat

A Catalunya, les possibilitats d'incrementar l'àrea conreada eren escasses. Per això, l'augment del producte agrari va ser el resultat de l'especialització i la intensificació de l'ús del sòl, afavorides per les transformacions de la propietat. El resultat va ser una millora de la productivitat agrícola, que es va situar per sobre de la mitjana espanyola. La prosperitat de l'agricultura catalana va complir una funció cabdal per a l'arrencada del procés d'industrialització. A més d'aportar la força de treball per a la indústria, l'agricultura també va proporcionar capitals per invertir i mercats on vendre la producció, tot això gràcies a la millora de la capacitat adquisitiva de la pagesia.

Cultius Clau i l'Edat d'Or de la Viticultura Catalana

La vinya (per obtenir-ne vi i aiguardent) va constituir el motor principal d'una agricultura cada cop més especialitzada per comarques. Les oliveres i els arbres fruiters també van tenir una importància molt considerable. El 1860, un bon nombre de comarques prop del litoral barceloní i tarragoní es podien considerar de monocultiu vitícola. La clau de l'expansió de la vinya va ser la venda de vi i d'aiguardent a la resta d'Espanya i la seva exportació cap a l'Atlàntic. El creixement més espectacular d'aquest conreu va tenir lloc quan la plaga de la fil·loxera va envair França. Llavors, la demanda francesa de vi va provocar l'increment d'exportacions i la pujada de preus. Va ser l'època anomenada l'Edat d'Or de la Viticultura.

Dèficit Alimentari i Noves Solucions

Com a conseqüència de tot això, el conreu de cereals i llegums va disminuir o va augmentar molt poc, excepte a Lleida. Aquest fet va comportar un dèficit alimentari, ja que la producció agrícola catalana era insuficient per cobrir les necessitats d'una població cada cop més urbanitzada.

El dèficit creixent de cereals i els preus en alça van propiciar la construcció del Canal d'Urgell. Per millorar la producció d'aliments, es va promoure el conreu de l'arròs al Delta de l'Ebre, aprofitant així les aigües del canal.