Vessants hidrogràfiques d'Espanya: característiques i rius principals

Vessants Hidrogràfiques d'Espanya

1. Vessant Cantàbrica

Els rius d'aquesta vessant neixen a la Serralada Cantàbrica i desemboquen al Mar Cantàbric. És la vessant més petita, però la més important i la que té els rius més cabalosos d'Espanya.

• Pendent i Cabal: Presenten molta pendent, un cabal regular i molt cabalós, per tant, tenen una gran força erosiva.
• Al·luvions i Desembocadures: Arrosseguen grans al·luvions, però la força del mar no els permet dipositar-los, per la qual cosa es formen estuaris i ries.
• Escorrentia i Crescudes: L'escorrentia és elevada deguda a les altes precipitacions. Les crescudes no són habituals, però si es donessin, les trobaríem a l'hivern.
• Usos: Produeixen electricitat i s'utilitzen per a la indústria i l'ús humà. No són aptes per al reg, ja que els productes agrícoles d'aquesta zona s'alimenten amb aigua de pluges.
• Estiatge: Els rius presenten estiatge com més a l'oest, i a l'estiu gràcies a l'anticicló de les Açores.

Rius principals: Eo, Navia, Narcea, Nalón, Sella, Nervión, Bidasoa.

2. Vessant Atlàntica

Aquesta vessant s'estén des d'Estaca de Bares fins a Gibraltar, sent la més extensa del territori espanyol.

• Rius i Conques: Té el riu més llarg d'Espanya, el Tajo. Degut a la inclinació de la Meseta cap a la zona oest, arrel de l'Orogènesi Alpina de l'Era Terciària, també té la conca més extensa, la del Duero, que desemboca a Porto.
• Meandres i Gorges: Els rius han de fluir per una extensa superfície plana de la Meseta, per això es formen meandres en el tram mitjà-baix del riu. Tenen força erosiva en la vessant còncava i dipositen sediments en la part convexa, però també podem trobar gorges.
• Cabal i Estiatge: No porten un cabal regular; són irregulars com més meridionals són, i també pateixen estiatge com més meridionals siguin.
• Crescudes i Al·luvions: Les crescudes són bastant importants i tenen una gran capacitat d'arrossegament d'al·luvions. Degut a la seva llargada, els dipositaran cap a la desembocadura.

3. Vessant Mediterrània

Aquesta vessant va de Gibraltar fins al Cap de Creus. Està composta per conques i rius curts, excepte l'Ebre.

• Cabal i Estiatge: El cabal és irregular degut al règim de precipitacions. L'estiatge és molt pronunciat cap al sud.
• Crescudes: Les crescudes són més importants com més meridional és la zona, i són habituals a la tardor i a la primavera, coincidint amb la gota freda.
• Erosió i Al·luvions: Arrosseguen pocs al·luvions gràcies a les pendents. No tenen força erosiva degut al poc cabal.
• Escorrentia i Torrents: Hi ha més escorrentia com més septentrional és la zona, i al sud són importants els torrents (cursos d'aigua no permanents).

En aquesta vessant, el riu es divideix en tres parts principals:

Conca de recepció:

Rep aigua de zones pròximes i la canalitza (amb processos d'erosió).

Canal de desguàs:

Condueix l'aigua a zones baixes (amb processos d'erosió i transport).

Conca de dejecció:

És el dipòsit de materials transportats a la zona baixa.