L'Agricultura Espanyola i Catalana al Primer Terç del Segle XX

Agricultura Espanyola (1900-1931): Crisi i Modernització

Aquest període es caracteritza per la superació de la crisi agrària gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció, fortament estimulada per l’augment de la demanda urbana.

Superació de la Crisi Agrària i Motors de la Millora

Els motors principals de la millora agrícola van ser:

• La intensificació dels conreus mitjançant:
  • Noves rompudes.
  • Augment de fertilitzants artificials.
  • Selecció de llavors.
  • Disminució del guaret.
  • Increment de la mecanització i posada en regadiu de noves terres.
• La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera, cosa que va permetre incrementar les existències de carn i llet per satisfer la demanda urbana.
• L'especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics) destinats en gran part a l'exportació.

Productes Principals i Estructura de la Producció

Com a resultat d’aquest procés, el producte agrari va créixer a Espanya entre els anys 1900 i 1931. La producció de cereals es va consolidar com el conreu principal del camp espanyol, i el seu valor representava el 50% del total del producte agrari.

Els conreus més productius, a banda dels cereals, eren:

• La vinya.
• L’olivera.
• Els cítrics.
• Els fruiters i les hortalisses.

La producció ramadera de carn i llet també va augmentar considerablement gràcies a la selecció de les races del bestiar.

Els Alts Preus i els Problemes del Cerealístic

Els rendiments escassos en sectors com el cerealístic comportaven preus molt alts. A la darreria de la dècada del 1920, el preu de venda del quintar de blat era molt més alt a Espanya que no pas a la Gran Bretanya o als EUA.

Particularitats de l'Agricultura Catalana

L’agricultura catalana va seguir una evolució semblant a l’espanyola, encara que la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran.

Algunes comarques, sobretot Barcelona i Tarragona, que tenien possibilitats d’ampliar el regadiu i una bona xarxa de transport ferroviari per enviar la producció a l’aglomeració barcelonina, van desenvolupar formes avançades d’agricultura especialitzada basada en:

• Productes carnis.
• Hortalisses.
• Verdures i fruites.

En canvi, les comarques amb sòls més pobres i dedicades al cereal, tenien una productivitat més baixa.