Agricultura i Mancomunitat a Catalunya (1900-1930)
El camp espanyol 1900-1930
L'agricultura espanyola va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi que es va estendre per Europa a finals del segle XIX, una crisi cerealista molt forta. La causa primera de la crisi va ser l'arribada de productes estrangers de producció extensiva més competitiva. Preus molt baixos i producció elevada van fer que Espanya patís aquesta forta crisi. L'associació de propietaris cerealístics va organitzar revoltes per demanar la inserció d'una llei proteccionista. La crisi cerealista va anar acompanyada de la crisi de la vinya.
La crisi es va superar gràcies a lleis aranzelàries proteccionistes i al creixement de la producció. Els motius de la millora agrícola van ser noves rompudes, la intensificació de conreus i la introducció de nous conreus. Entre 1900 i 1930, augmenta un 55% la producció de cereal, el producte més conreat a Espanya. El cereal era molt car, fet que va obstaculitzar el creixement industrial.
Problemàtica del camp espanyol
Al primer terç del segle XIX, l'existència de latifundis i minifundis repercutia de manera que la implantació de nous mètodes de conreu era difícil. Això va fer que els pagesos exigissin tenir terres pròpies. Es van implantar millores en el regadiu. El problema, però, no s'havia resolt. El 1907 es va aprovar una llei de colonització de milers d'hectàrees que van ser atorgades a petits propietaris (colons) i, també, es va facilitar el repartiment de terres entre els pagesos.
La Mancomunitat catalana
El 6 d'abril de 1914, Enric Prat de la Riba va ser nomenat president de la Mancomunitat. La Mancomunitat era una delegació de les funcions que tenien les diputacions. El govern tenia la capacitat de suspendre la Mancomunitat. La Lliga Regionalista va tenir molta presència a la Mancomunitat, des de la qual van estimular el desenvolupament cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya.
Eixos fonamentals de la Mancomunitat
- Creació d'infraestructures i serveis públics i administratius que potenciessin el desenvolupament econòmic.
- Foment de la llengua i cultura catalana a partir d'un projecte públic i social.
- Millora de la xarxa viària, postal i telefònica.
- Normalització de la llengua catalana: Pompeu Fabra va crear el Diccionari General de la Llengua Catalana.
- Conservació del patrimoni cultural en museus.