Aigua, Rius, Llacunes, Sòls i Vegetació: Anàlisi Geogràfica

Aigua: Distribució i Classificació

L'aigua oceànica representa el 98% del total, mentre que les aigües continentals el 2%. Aquestes últimes es classifiquen en:

• Superficials: rius i llacs.
• Subterrànies: sota la superfície.

El balanç hídric es refereix a la pèrdua i guany d'aigua degut a les precipitacions.

Rius: Conques i Règims Fluvials

Una conca és el territori regat per un riu i els seus afluents. Les conques poden ser:

• Exorreiques: si desguassen al mar.
• Endorreiques: si desguassen en mars interiors.

A la zona de clima oceànic, les precipitacions són de 550mm amb una distribució regular al llarg de l'any, cobrint el 10% del territori. En el clima mediterrani, també hi ha 550mm de precipitació, però de manera irregular. A les muntanyes, l'aigua és abundant, especialment en forma de neu.

Règim Fluvial

El règim fluvial és la quantitat d'aigua que porta el riu cada any, i depèn de les variacions climàtiques. Hi ha diversos tipus de règims:

• Nival: alta muntanya (Segre, aigües altes a l'estiu).
• Nivopluvial: màxim al maig per fusió de la neu i a l'octubre amb les pluges de tardor (Gallego).
• Pluvionival: principal aport d'aigua de les pluges de primavera (Pisuerga).
• Pluvial: depèn de les pluges, amb una reducció important a l'estiu (Segura).

Elements dels Rius

• Cabal: quantitat d'aigua que flueix per un riu, mesurada en metres cúbics.
• Variacions estacionals: variació de la pluviositat al llarg de l'any.
• Crescudes: moments de màxim cabal.
• Escolament: relació entre la precipitació caiguda i l'aigua que circula pel riu.
• Arrosegament: material erosionat per les pluges que va a parar al riu.

Vessants Hidrogràfics

• Cantàbric: rius de 100km, 4% de la península, cursos regulars amb constant pluviositat i escolament elevat (Navia, Narcea, Nalón, Nervión, Bidasoa).
• Atlàntic: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir. La conca més extensa és la del Duero (Pisuerga, Elsa, Tormes), i el Tajo és el més llarg de la península (1200km). El Guadiana és el de menor cabal.
• Mediterrani: curts, escàs cabal, dèficit de pluges, fort estiatge, rambles, crescudes a la tardor (Ter, Llobregat, Turia, Xúquer, Segura).

Llacunes i Embassaments

Segons l'origen, els llacs i llacunes poden ser:

• Endògens: formats per forces internes com falles o volcans.
• Exògens: formats per forces externes com el glaç.
• Mixtos: formats per ambdues forces.

Les llacunes són d'aigua dolça i poca profunditat. Els embassaments són extensions d'aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d'una presa.

Aigües Subterrànies

L'aigua subterrània és l'aigua infiltrada al subsol, que penetra a través de la vegetació i les esquerdes. Per acció de la gravetat, descendeix fins a trobar una capa de roques impermeables, formant aqüífers (bosses d'aigua a l'interior de les roques).

Xarxes Hidrogràfiques a Catalunya

• Pirineus: Ebre (Segre, Noguera).
• Pirineus Mediterranis: Llobregat, Ter.
• Mediterrània: Foix, Gaià, Francolí.

Sòls: Factors Determinants

Els factors que determinen la formació del sòl són:

• Substrat: material sobre el qual s'assenta el sòl.
• Clima: quantitat de precipitació i temperatura que poden alterar l'estructura del sòl.
• Vegetació: modifica el sòl sobre el qual creix.
• Edat del sòl: necessita molt de temps per formar-se i evolucionar.
• Modelat del relleu: un terreny pla afavoreix l'entollament, mentre que un terreny escarpat facilita la lixiviació.
• Influència humana: destrucció dels sòls a causa de l'explotació excessiva.

Paisatge Natural

• Ecosistema: conjunt d'interrelacions entre elements biòtics i la totalitat d'éssers vius.
• Paisatge: elements de l'ecosistema i elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana que determinen la seva influència en el lloc.

Vegetació: Factors Determinants

Els factors que determinen la vegetació són:

• Clima: determina el nivell d'insolació, temperatura i precipitació.
• Relleu: l'ascens d'altitud implica menys plantes, el descens de temperatura i l'augment de precipitació.
• Sòl: creixen sobre determinats tipus de sòl.
• Activitats humanes: modifiquen les zones.

Dominis Biogeogràfics

• Eurosiberià: nord dels Pirineus, Galícia, zones de transició, domini de clima oceànic (750mm), sòls evolucionats i humits, boscos caducifolis, terres humides riques en espècies arbòries, landes a dalt de la muntanya, prats estatges superiors en els vessants, fauna variada amb grans animals.
• Mediterrani: llargs períodes de sequera, arbres esclerofil·les (adaptats per perdre el mínim d'aigua possible), poca varietat arbòria, terres brunes meridionals o calcàries, alzinars (500-100m), fauna de petits animals, màquia (massa densa d'arbustos), garriga (arbustos de romaní, farigola), estepa (arbustos espinosos i baixos).
• Alta Muntanya:
  • Estatge subalpí (1200-2400m): pi negre, avet, coníferes resistents al fred i la neu.
  • Alpí (2400m-3000m): camps d'herba pel desglaç de la neu.
  • Nival (més de 3000m): neu i molsa.