Aïllament i reconeixement de l'Espanya franquista (1945-1957)

El Franquisme: de l'aïllament a l'obertura (1945-1957)

Posició d'Espanya després de la II Guerra Mundial

Quina actitud va adoptar el règim franquista durant la Segona Guerra Mundial? Quina va ser la posició de les potències vencedores de la guerra pel que fa a Espanya?

El final de la Segona Guerra Mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacional al llarg dels anys 1945 i 1946. Aquesta situació va comportar que:

• Les Nacions Unides recomanessin la retirada dels ambaixadors de Madrid.
• França tanqués la frontera amb Espanya.
• Espanya no es pogués beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa, l'anomenat Pla Marshall.
• Fos exclosa del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), constituït l'abril del 1949.

La Guerra Freda i el reconeixement internacional

A partir del 1947, l'inici de la Guerra Freda va alterar de manera significativa la situació internacional. Els Estats Units es van negar a imposar noves sancions a Espanya i van pressionar perquè l'ONU no ratifiqués la seva condemna de l'any anterior. L'any 1950, una nova resolució revocava l'acord de retirada d'ambaixadors d'Espanya.

L'any 1951, Franco va decidir una remodelació del govern caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme. L'any 1953, Franco va obtenir el definitiu reconeixement internacional del règim amb la signatura dels acords amb els Estats Units (de caràcter defensiu i econòmic) i el concordat amb la Santa Seu. Els nord-americans van obtenir d'Espanya el dret d'establir i d'utilitzar en territori espanyol instal·lacions militars; a canvi, Espanya rebia material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica (465 milions de dòlars en quatre anys).

Els primers intents d'obertura i la crisi interna

A mitjan dècada del 1950, l'admissió d'Espanya en el context internacional havia donat un respir al franquisme, però molts dels problemes interiors continuaven sense resoldre's. La situació econòmica era molt difícil: la producció augmentava lentament i el nivell de vida a Espanya era molt inferior al dels altres països europeus. Per la carestia dels productes bàsics i la fam, entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la universitat.

D'aquesta manera, l'any 1957, Franco va procedir a una remodelació de l'executiu en la línia iniciada el 1951, apartant-ne els falangistes i promovent els sectors catòlics. A proposta de Carrero Blanco, van entrar com a ministres els anomenats tecnòcrates, que eren homes procedents de la institució catòlica Opus Dei.