La Resistència, el col·laboracionisme i l'Holocaust a la Segona Guerra Mundial

La Resistència a la Segona Guerra Mundial

• La resistència s'organitzava militarment per lluitar contra les tropes alemanyes, amb atemptats contra combois militars, trens, ponts i línies telefòniques.
• A França, la resistència, formada pels exiliats republicans espanyols, va ser molt activa a partir de 1942 i va tenir una contribució molt important en el moment del desembarcament aliat a Normandia el juny de 1944.

El Col·laboracionisme durant la Guerra

• Els països ocupats van conèixer l’altra cara de la moneda: el col·laboracionisme. Els col·laboracionistes eren les persones que, per causes diverses, ajudaven i col·laboraven amb l’enemic.
• Els col·laboracionistes eren els feixistes de cada país, als quals els alemanys cedien l’administració dels territoris ocupats. El col·laboracionisme va ser important a França, Bèlgica i Noruega.
• En acabar la guerra, els col·laboracionistes van ser jutjats per traïció i condemnats a llargues penes de presó o fins i tot a mort.
• A Àsia, els japonesos van comptar amb la col·laboració d’uns quants dirigents nacionalistes en alguns dels territoris ocupats, que veien en ells uns aliats per posar fi al domini colonial europeu o nord-americà.

L'Holocaust: El Genocidi Jueu

• Un dels aspectes més dramàtics de la Segona Guerra Mundial va ser l’Holocaust dels jueus europeus.
• Un dels fonaments del nazisme era la creença en l’existència d’una raça superior, la raça ària, i unes altres d’inferiors que havien d’estar sotmeses.
• Els jueus eren considerats una raça inferior i havien de ser eradicats d’Europa. En tots els països ocupats per Alemanya, els jueus eren obligats a dur distintius i, més tard, detinguts i enviats a camps de concentració.
• Inicialment, les autoritats nazis van pensar deportar els jueus europeus a l’Àfrica, però finalment van aprovar la Solució Final: l’eliminació física de tota la població jueva.
• Amb aquesta finalitat es van crear els camps d’extermini, els més importants dels quals eren Auschwitz i Treblinka, a Polònia, i Mauthausen, a Àustria.
• Van ser assassinats uns 6 milions de jueus, juntament amb un gran nombre de persones d’altres minories ètniques, com els gitanos.
• Acabada la guerra, els dirigents nazis que havien pogut ser detinguts van ser jutjats per un tribunal militar internacional (el Judici de Nuremberg) per crims de guerra i contra la humanitat.
• Dotze encausats van ser condemnats a mort i executats, i altres van ser condemnats a diverses penes de presó.