L'AIT i l'Evolució del Moviment Obrer: Marx i Bakunin
Organització i Estatuts de l'AIT
Organització:
- Consell General: dirigit per Marx.
- Seccions nacionals: Federacions Regionals.
Els Estatuts (elaborats per Marx) tenien com a objectiu l’emancipació de la classe obrera, conquerir el poder, eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.
Els Congressos de la Internacional
Durant els Congressos de l’AIT (Ginebra, Lausana, Brussel·les) s’adoptaren acords per a impulsar mobilitzacions obreres en cada país per a reivindicar:
- Reducció de les jornades laborals.
- Supressió del treball infantil.
- Millora de les condicions laborals de la dona.
Crisi i dissolució de la Internacional
Des de 1869 van aparèixer discrepàncies internes entre Marx i Bakunin. Les discrepàncies també es van manifestar entre els delegats:
- Els països més industrialitzats estaven a favor de Marx (Anglaterra, Alemanya).
- Els països més agrícoles estaven a favor de Bakunin (Itàlia, Espanya i França).
La derrota de la Comuna de París (1871) va conduir a una forta repressió del moviment obrer, va desarticular l’obrerisme francès i va posar de relleu les discrepàncies entre Marx i Bakunin.
La ruptura: El Congrés de l'Haia
La ruptura dels dos sectors es va materialitzar en el Congrés de l’Haia (1872):
- Els marxistes van optar per formar partits obrers nacionals.
- Els bakuninistes van formar una nova organització: la Internacional Antiautoritària (vigent fins al 1881).
- L’AIT (traslladada a Nova York) es va dissoldre el 1876.
Consolidació del moviment obrer
Sindicats de masses i partits polítics
El creixement del capitalisme va produir un extraordinari augment del proletariat industrial i el sindicalisme: Unió General de Sindicats Alemanys o la Unió General de Treballadors (UGT).
Va augmentar la seua capacitat de pressió i van imposar la negociació col·lectiva:
- Es va regular el treball d'infants (edat mínima de 12 anys el 1892) i dones (es va prohibir el treball nocturn).
- Assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa (Alemanya, França i Anglaterra).
- Jornada laboral: a final de segle ja es va imposar la jornada de 10 hores (8 hores després de la Primera Guerra Mundial).