Alexis de Tocqueville: Individualisme i Democràcia a Amèrica
Alexis de Tocqueville i l'Experiència d'Amèrica
El maig de 1831, Alexis de Tocqueville va desembarcar a les costes d'Amèrica del Nord per a conèixer la nova societat americana.
Viatge i Anàlisi: *La Democràcia a Amèrica*
Després d'aquest viatge, va escriure un llibre anomenat La democràcia a Amèrica, on descriu la societat americana.
La Igualtat de Condicions i la Democràcia Social
Tocqueville va observar una societat marcada per la igualtat de les condicions dels homes i la democràcia social. Aquesta no és una igualtat en les condicions materials —era una societat dividida en rics i pobres—, sinó una igualtat d'oportunitats: la certesa de poder gaudir dels mateixos tipus de béns que qualsevol altre gaudís.
L'Individualisme com a Conseqüència Inexorable
Aquesta igualtat de condicions té com a conseqüència l'individualisme. És la possibilitat d'arribar a la felicitat per un mateix, cosa que tornava a l'individu sobre si mateix, a concentrar-se en un petit cercle de relacions.
Per a Tocqueville, l'individualisme era una llei inexorable que acabaria arribant a Europa. Però les conseqüències de l'individualisme serien diferents:
El Contrapès Cívic a Amèrica
A Amèrica existia una societat amb forts lligams comunals i cívics. El poble tenia una educació política molt pràctica i realista, i així l'individualisme restava contrapesat.
El Perill del Desinterès Públic
El major perill per a ell era que aquests individus, entregats al combat personal, deixessin de banda les qüestions d'estat i la marxa del conjunt de la societat. L'individualisme gaudia de virtuts molt evidents, ja que promovia la tenacitat, la responsabilitat i l'esforç personal, però faltaven virtuts públiques.
L'Imperi Absolut de l'Opinió Pública Majoritària
Aquesta possible relació entre els aspectes privats i els públics duia com a conseqüència l'imperi absolut de l'opinió pública majoritària.
D'igual forma que les condicions materials desitjades per un individu són les condicions de la resta de ciutadans que viuen al seu voltant, així mateix podria acabar adoptant les mateixes opinions que la majoria, però sense prestar-hi gaire interès, desitjant un govern d'administradors que s'ocupés dels afers públics.
El Nou Despotisme i la Unió de Poders
Així, el poder públic acabaria unint-se amb els governants per mitjà de l'opinió pública, i així quedarien els dos estaments configurats: d'una banda, els desinteressats, i de l'altra, el govern.
Segons Tocqueville, aquesta forma de despotisme és la més perillosa de tota la història de la humanitat.
La Solució: Formar l'Esperit Cívic
En fi, la solució per a recuperar l'interès dels individus per la cosa pública, per la democràcia real, era formar els esperits dels ciutadans per obrir-los a altres formes de participació.