Alfons el Magnànim i la Renovació de la Poesia Catalana
Alfons el Magnànim i la seva Cort (1416-1458)
Després que regnés Ferran d’Antequera i es produís l'extinció del Casal de Barcelona, va regnar Alfons V, conegut com el Magnànim. El nou monarca era un gran amant de les arts i les activitats cortesanes:
- Falconeria i caça.
- Música i cançó.
Per això, es va envoltar tant d'homes d’armes com de poetes cultes. La seva faceta militar el va portar a diverses expedicions marítimes, sobretot des de ports valencians, conquerint noves terres per a la Corona d’Aragó. La seva faceta cultural feia que s'endugués músics i poetes en aquestes expedicions.
L'any 1421, Alfons V va ser elegit hereu legítim de les terres de Nàpols i va traslladar-hi tota la vida cultural que l’envoltava. Gràcies al contacte amb la lírica italiana i la convivència amb els poetes castellans, es va aconseguir la riquesa i la renovació de la poesia catalana.
La Transició: De la Tradició Trobadoresca al Renaixement
Tot i la lenta introducció de la mentalitat renaixentista, inicialment els poetes escrivien seguint la tradició trobadoresca.
El Consistori de Tolosa i el Gai Saber
L’any 1323 es va crear el Consistori de Tolosa, un intent de recuperar la poesia trobadoresca. Es tractava d'un certamen literari que, l'any 1393, Joan I va anomenar Certamen del Gai Saber. A partir d'aquest moment, la poesia va començar a renovar-se, una renovació impulsada principalment pels poetes valencians, i no tant pels poetes del Principat.
Poetes Clau en l'Evolució de la Poesia Catalana
- Jaume Marc i Pere Marc: Van escriure poesia molt lligada a les fórmules trobadoresques. Són autors de caire narratiu i cançons d’amor.
- Gilabert de Proixita: Poc influït per la lírica italiana. Se'n conserven 21 poemes de tema amorós, on barreja català i provençal.
- Andreu Febrer: Va entrar en contacte directe amb la lírica italiana. La seva traducció catalana de la Divina Comèdia de Dante és la primera del món en vers rimat. Es conserven 15 poemes lírics seus.
Andreu Febrer dedicava els seus poemes amorosos a una dama anomenada Beatriu. Poetes posteriors com Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March l’admiraven, tot i que en la seva poesia encara hi havia elements trobadorescos.
Jordi de Sant Jordi: El Poeta Presoner
Es coneixen poques dades de la vida de Jordi de Sant Jordi. Dotava de música els seus poemes i els cantava davant de tota la cort.
L'any 1423, un cop de mala sort va fer que caigués presoner a Nàpols, tot i que va ser alliberat molt ràpidament. Mentre estava empresonat, va escriure un dels seus poemes més coneguts, “Presoner”.
Aquest poema és considerat una petició realista del poeta a Alfons el Magnànim perquè agilitzés els tràmits per ser alliberat. Les seves poesies són principalment reflexions amoroses, encara amb una forta influència trobadoresca.