Amadeu I i la Primera República Espanyola (1871-1874)
El Regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)
Joan Prim i Prats fou l'encarregat de cercar un nou monarca per a Espanya. Va elegir Amadeu de Savoia, que fou elegit per les Corts el 1870. Amadeu va arribar a Espanya només tres dies després que Prim fos assassinat, i va rebre un suport escàs de la població.
Els Grans Problemes del Regnat
En arribar, Amadeu es va trobar amb nombrosos problemes, a banda de l'escassetat de suport popular:
- Una conspiració moderada per restaurar la monarquia Borbònica, dirigida per Cánovas del Castillo.
- La Tercera Guerra Carlina.
- La insurrecció dels federalistes.
- La “Guerra dels Deu Anys” a Cuba.
- La desintegració de la coalició governamental.
El dia 11 de febrer de 1873, Amadeu de Savoia va abdicar.
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Després de la renúncia d’Amadeu al tron, les Corts van votar entre monarquia i república. L'11 de febrer de 1873 es va proclamar la República, amb Estanislau Figueras com a president del govern. Les classes socials, que volien reformes més profundes, van crear juntes revolucionàries. El govern va reprimir les revoltes i es van convocar eleccions per a Corts Constituents (amb majoria republicana).
La República Democràtica Federal i els seus Presidents
L'1 de maig es va proclamar la República Democràtica Federal. Estanislau Figueras, com a president, va impulsar mesures com la suspensió de les quintes i de l'impost de consums. No obstant això, Figueras va dimitir per manca de recursos.
Pi i Maragall: El Projecte Federal
El nou president fou Francesc Pi i Maragall, que va iniciar un projecte de Constitució amb una estructura estatal federal.
Els problemes d'aquest govern van ser:
- La insurrecció carlina, que va prendre força i es va estendre per Catalunya, el País Basc, etc.
- La Guerra de Cuba.
- La divisió interna dels republicans.
- La insurrecció cantonalista.
Pi i Maragall va dimitir per no haver de sufocar les revoltes per les armes.
Salmerón i Castelar: La Via Conservadora
El nou president fou Nicolás Salmerón, que va reprendre les accions militars contra el moviment cantonal. Tanmateix, va dimitir per no haver de signar penes de mort contra els insurrectes.
El següent president fou Emilio Castelar (més conservador). La seva política era autoritària i basada en la força. Va suspendre les Corts de 1873 fins al gener de 1874.
El Final de la Primera República
El 3 de gener de 1874, les Corts van intentar una moció de censura contra Castelar. Per evitar-ho, el general Manuel Pavía va irrompre a les Corts amb la Guàrdia Civil, executant un cop d'estat.
A continuació, va passar a governar el general Francisco Serrano amb un govern de caràcter conservador, posant fi a l'etapa federal i preparant el camí per a la Restauració Borbònica.