Àmbits d'Ús Lingüístic i Funcions del Llenguatge
Àmbits d'Ús Lingüístic
Els àmbits d'ús lingüístic són els diferents contextos en què s'utilitza la llengua. Aquests àmbits influeixen en la forma i el significat de la comunicació. Els principals factors que determinen l'àmbit d'ús són:
Context Comunicatiu i Cultural
Tant la situació comunicativa concreta com el context cultural influeixen en els significats i en les formes que adopta la comunicació.
Tema
El contingut i els conceptes que tracten els textos orals o escrits també condicionen el tipus de text que fem servir en cada cas.
Relació entre l'Emissor i el Receptor
La proximitat o la distància, la confiança o el desconeixement, i les relacions jeràrquiques entre emissor i receptor afecten, sobretot, el grau de formalitat i les fórmules de cortesia.
Intenció Comunicativa o Finalitat
Els textos responen a les diferents intencions de l'emissor: informar, convèncer, regular la conducta, crear formes artístiques o entretenir el receptor.
Grau de Formalitat
Pot ser formal, col·loquial o estàndard.
Evolució del Català: Influències Lingüístiques
Substrat Preromà
Influència de les llengües que parlaven els pobles anteriors a l'arribada dels romans: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i bascoibèrics.
L'Estrats
El llatí parlat pels repobladors romans no era homogeni; variava d'acord amb la procedència geogràfica i sociocultural dels comerciants, colons i soldats, i amb la durada i la intensitat de la romanització, és a dir, de la presència de la cultura romana en cada província de l'imperi.
Superstrat Aràbic i Germànic
L'aportació de les llengües dels primers germànics i àrabs a les primeres llengües romàniques.
L'Adstrat
La influència de les llengües veïnes amb més prestigi en cada època: occità, italià, castellà, francès i anglès.
Funcions del Llenguatge
Funció Referencial o Representativa
La trobem en la informació sobre la realitat que aporten els textos. Pot ser predominant, com en una notícia, o pot tenir importància secundària, com en una cançó.
Funció Expressiva o Emotiva
Es mostra en l'expressió de les emocions i els estats d'ànim d'alegria, tristesa, sorpresa, dolor, etc.
Funció Conativa o Apel·lativa
Apareix quan el missatge reclama l'atenció del receptor perquè aquest faci allò que l'emissor vol, proposa o mana. Solen ser ordres, consells, normes, etc.
Funció Fàtica o de Contacte
Explicita i reforça la interacció comunicativa entre l'emissor i el receptor mitjançant expressions que faciliten l'inici d'una conversa o bé busquen confirmar l'atenció del receptor.
Funció Poètica
Es manifesta quan el text té una finalitat estètica o lúdica, quan usem el llenguatge amb la intenció de crear efectes formals que poden expressar distints significats. És abundant en la llengua literària i, també, en l'àmbit publicitari. La mètrica i les figures retòriques en són un exemple.
Funció Metalingüística
Emprem la llengua per a reflexionar sobre el funcionament de la llengua mateixa; apareix en les gramàtiques, diccionaris, etc.
Funció Identificativa
Ens permet reconèixer topònims, antropònims i determinats contextos.