La llengua catalana a l'Edat Moderna: davallada i dialectalització

Resum

El document explica la davallada de l'ús culte de la llengua catalana durant l'Edat Moderna, els factors polítics i socials que hi van contribuir i la posterior dialectalització dels seus parlars. Analitza les diferències entre Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, i com l'expulsió dels moriscos i els Decrets de Nova Planta van afectar el país.

Punts clau

Els segles XVI, XVII i XVIII són coneguts com la Decadència literària de la llengua catalana, que es refereix a la pèrdua de qualitat literària i no a la desaparició de la llengua.
La unió amb Castella va portar la castellanització de les classes dirigents i l'arribada de funcionaris i bisbes castellans.
La Cancelleria Reial, que havia unificat la llengua administrativa, perdé el seu relleu unificador quan la cort es traslladà fora del país.
La dialectalització es va accentuar a partir del segle XVI, amb trets diferents a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
L'expulsió dels moriscos el 1609 va despoblar el país i va facilitar la immigració castellana i aragonesa, cosa que va reforçar la influència del castellà a València.
Els Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió (1700-1714), van abolir les institucions i legislacions pròpies de la Corona d'Aragó.

Posa't a prova

La Llengua Catalana a l'Edat Moderna: Davallada i Canvis

Els factors de canvi social i polític van ser la causa de la davallada en l'ús culte de la nostra llengua.

La unió amb Castella va comportar l'arribada de governants, funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanització de les classes dirigents del país. A aquests fets cal afegir que, en el terreny literari, Castella vivia una època d'esplendor: no és estrany, doncs, que molts autors que parlaven la nostra llengua volguessin imitar els grans autors de la literatura del moment.

A finals del segle XVI, a València continuava havent-hi un cert moviment literari culte i minoritari, però gairebé la totalitat de les obres que en sorgeixen són en castellà.

Els segles XVI, XVII i XVIII conformen el que s'ha anomenat la Decadència literària de la nostra llengua. Aquesta denominació fa referència al descens en la qualitat literària de les obres d'aquesta època, però no a la seva desaparició; el valencià només té un conreu literari menor i popular (cançoners, romanços, obres religioses com els goigs, la poesia satírica o el teatre còmic).

Fins aleshores, la Cancelleria Reial havia unificat la llengua administrativa. Tot i que la institució continuava existint, ja no aportava l'esperit unitari ni el relleu d'abans, ja que la cort es trobava ara fora del país i parlava una altra llengua.

A partir del segle XVI, la disminució del conreu culte i la manca del referent unificador de la Cancelleria van ser algunes de les claus de la dialectalització progressiva dels parlars de la nostra llengua:

Dialectalització dels Parlars Catalans

Catalunya

Pèrdua de les 'r' finals en síl·laba tònica (pensar/pensà).
Es neutralitzen les 'o' i 'u' àtones (cum nçà en comptes de començà).
Evolució diferent del subjuntiu (que jo senta/séntia/senti).

Balears

L'idioma es queda estancat en l'època medieval.
Reapareixen per escrit formes que durant els segles XIV i XV només s'usaven en el parlar.

Comunitat Valenciana

Apareix l'apitxament (ensordiment de sons: macchor, cassa).
Els castellanismes hi entren en més quantitat.

Evolució Política i Social: Impacte en la Llengua

No és estrany que a València la influència del castellà fos més intensa, a causa de la immigració castellana i aragonesa. Una de les raons d'aquest fet va ser el repoblament de l'interior del regne, dut a terme per castellans i aragonesos arran de l'expulsió, el 1609, dels moriscos.

L'expulsió va afeblir l'economia del país, ja que de cop i volta va desaparèixer un terç de la població. L'agricultura se'n va ressentir greument. Els repobladors hagueren de suportar unes condicions de treball molt dures, dictades pels nobles, que van ser els principals beneficiaris de les terres.

Mentre el país vivia una refeudalització a favor de la noblesa, a València la burgesia va entrar en decadència: el desastre de la Guerra de les Germanies el 1519, la prohibició a la Corona d'Aragó del comerç amb Amèrica i el desplaçament d'aquest comerç a l'Atlàntic, la pirateria o el pagament de les contínues guerres a Europa van enfonsar finalment l'economia.

La gota que va fer vessar el got va arribar entre 1700 i 1714: la derrota de valencians i catalans enfront dels castellans en la Guerra de Successió va tenir com a conseqüència la desaparició de la Corona d'Aragó i l'abolició de totes les institucions i legislacions pròpies dels seus territoris amb els Decrets de Nova Planta.

Preguntes freqüents

Què es vol dir amb la Decadència literària de la llengua catalana?

Fa referència al descens en la qualitat literària de les obres escrites entre els segles XVI i XVIII. No implica la desaparició de la llengua, que es va mantenir en un conreu menor i popular.

Per què va perdre pes el català com a llengua culta?

La unió amb Castella va comportar l'arribada de governants i funcionaris castellans i la castellanització de les classes dirigents. A més, molts autors van imitar la literatura castellana, que vivia un període d'esplendor.

Quin paper va tenir l'expulsió dels moriscos el 1609?

Va fer desaparèixer un terç de la població i va afeblir l'economia, especialment l'agricultura. El repoblament amb castellans i aragonesos va incrementar la influència del castellà a València.

Quina conseqüència van tenir els Decrets de Nova Planta?

Després de la derrota dels valencians i catalans en la Guerra de Successió, van suposar la desaparició de la Corona d'Aragó i l'abolició de les institucions i legislacions pròpies dels seus territoris.