L'Amor i la Poesia: Anàlisi dels Cants d'Ausiàs March
L'Amor en l'Obra d'Ausiàs March
El tema central dels poemes és l'amor, generant altres temes que prenen entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte d'aquest. Parlar d'amor en Ausiàs March és parlar de la dona, idèntica en virtuts i defectes a qualsevol ésser humà, que afronta les relacions amb l'home des de la doble perspectiva de l'amor sensual i l'amor intel·lectual. March remarca les qualitats indescriptibles de la dama, aquelles que només es poden advertir i valorar mitjançant un coneixement profund de la persona. Els Cants d'amor s'organitzen entorn de cinc senhals de pervivència trobadoresca: Plena de seny, Llir entre cards, Oh folla amor, Amor, amor i Mon darrer bé.
La pràctica de revelar el nom de la dama (destruir el secret amorós) significa un relaxament i un canvi important en l'evolució de la tradició provençal.
Teoria Amorosa de March
- El poeta és el millor dels enamorats.
- Únicament ell és capaç de sentir un amor perfecte i d'estimar amb un amor pur i intel·lectual.
- Aquesta perfecció en l'amor el condemna a l'amor desigual o no correspost.
- Aquest excés d'amor el porta a l'extrem de no poder manifestar-lo.
- El poeta arriba a desenganyar-se de l'Amor i de la dama, i lluita per alliberar-se del jou amorós.
- Aquesta decepció el porta a l'extrem contrari: rebutjar l'amor pur i afirmar que l'amor carnal és l'única forma d'estimar.
- Aquest descobriment l'aboca a la tristesa amorosa i al sentiment de soledat, veient-se a si mateix com una ànima en pena que enyora la felicitat passada.
- Per tot això, desitja la mort, però també la tem, ja que el separaria definitivament de la seva dama i el faria deixar d'estimar i de sofrir.
Altres Cants
- Cants Morals: Poemes filosòfics que porten a l'anàlisi dels sentiments i les contradiccions del poeta. L'estructura de cançó tradicional és ampliada i modificada en algunes obres del seu període de maduresa.
- Cants de Mort: Sis poemes escrits en la vellesa, on la mort és personificada i vista com a alliberament del dolor d'haver perdut la capacitat d'estimar i com a pròleg de dues incògnites: el destí de la dona estimada en el més enllà i la justícia de Déu. Inclou el Cant espiritual, poema en què el poeta invoca Déu perquè l'ajudi a vèncer els seus dubtes i li atorgui la gràcia divina de la salvació i la pau interior.