Modernisme català: Regeneracionisme i Esteticisme

Resum

El text explica dos corrents ideològics del Modernisme català: el Regeneracionisme, que atribueix a l'art i a l'artista una funció social de modernització de Catalunya, i l'Esteticisme, que defensa l'art com a gaudi estètic sense compromís polític o social. S'hi descriu la influència de Nietzsche i Ibsen i la figura de Santiago Rusiñol. Un estudiant aprendrà a distingir els dos corrents i les seves diferències.

Punts clau

El Regeneracionisme, primera etapa del Modernisme, considera que Catalunya cau en la decadència si no es modernitza i s'europeïtza.
Els regeneracionistes atribueixen a l'artista una funció social: és un guia messiànic, un "Superhome" que modernitza la societat.
Del filòsof Nietzsche els regeneracionistes prenen la crítica a la massa social i la idea que la voluntat individual pot canviar la societat.
Del dramaturg noruec Ibsen i de Nietzsche provenen les influències principals del Regeneracionisme.
L'Esteticisme planteja la renovació i la modernització des de l'estètica, sense preocupacions polítiques ni socials.
L'Esteticisme practica l'art per l'art: la finalitat de l'art és el gaudi estètic i la creació de bellesa.
Santiago Rusiñol és el capdavanter de l'Esteticisme, com a pintor i autor teatral.

Posa't a prova

Modernisme Català: Corrents Ideològics

a) El Regeneracionisme

Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no passa per un procés de modernització i europeïtzació. Opinen que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, superar el seu endarreriment, trencar amb totes aquelles estructures que la mantenen immòbil i anacrònica.

L'artista tindrà també una funció social, serà alguna cosa més que un creador: serà l'encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art. Aquesta postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme.

Influències i el Paper de l'Artista

Dins del Regeneracionisme, tindran un paper molt important les figures del filòsof Nietzsche i del dramaturg noruec Ibsen.
Del primer recullen la crítica despietada al (la massa social) i la idea que l'individu amb la seva voluntat individual i amb el seu orgull pot canviar la societat.

Els regeneracionistes consideren que l'artista modernista té la tasca de dur la modernitat a la massa social. L'intel·lectual i l'artista serà un ésser superior, messiànic, un guia que amb la seva voluntat individual modernitzarà i regenerarà la seva societat, ja que és el dipositari de les claus de la modernitat i del canvi. L'artista serà un "Superhome", un Messies que guiarà la societat, perquè aquesta és incapaç per ella mateixa d'engegar un procés de canvi. Per tant, el que destaca del paper de l'artista modernista és el seu individualisme.

a) Esteticisme

Existeix un grup d'intel·lectuals que, si bé planteja les mateixes idees de renovació, modernització i europeïtzació, ho fa des de plantejaments purament estètics, no socials ni polítics. Són els esteticistes.

Com a capdavanter d'aquest grup destaca el pintor i autor teatral Santiago Rusiñol.

Diferències amb el Regeneracionisme

Els esteticistes, tot i que el seu objectiu pel que fa a l'art és el mateix que el dels regeneracionistes (renovar la cultura catalana i modernitzar-la en tots els seus aspectes), no es preocuparan de qüestions polítiques ni socials. Es limitaran a treballar pel canvi i la modernització des del punt de vista estètic, d'aquí la denominació d'"esteticistes".

Practiquen l'anomenat "art per l'art": consideren que aquest no ha de tenir cap paper social regenerador; senzillament són creadors de bellesa. Opinen que la finalitat de l'art és el gaudi estètic.

Preguntes freqüents

Què és el Regeneracionisme en el Modernisme català?

És la primera etapa modernista, en la qual es considera que la cultura i l'art han de tenir una funció social: modernitzar Catalunya i superar-ne l'endarreriment. L'artista és vist com un guia individualista que regenera la societat.

Qui és el principal representant de l'Esteticisme?

El text destaca el pintor i autor teatral Santiago Rusiñol com a capdavanter d'aquest grup d'intel·lectuals.

Què significa l'expressió "art per l'art"?

Els esteticistes la practiquen: consideren que l'art no ha de tenir cap paper social regenerador i que la seva finalitat és el gaudi estètic, senzillament crear bellesa.