Prudenci Bertrana i Josafat: la novel·la modernista catalana

Resum

El document presenta l'autor Prudenci Bertrana, la seva vida i la seva obra narrativa i teatral, i se centra en la novel·la Josafat (1906), considerada clau del modernisme català. Explica l'argument de la novel·la, que recrea el mite de la bella i la bèstia a la catedral de Girona, i el paper de la ruralia com a contrapunt de la ciutat.

Punts clau

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) va començar com a pintor a Girona i després es va dedicar a l'escriptura, la pintura i el periodisme.
Va conrear la narrativa i el teatre, i el seu teatre no assoleix un alt nivell de qualitat.
Proses bàrbares (1911) recull alguns dels seus relats.
Josafat (1906) és la seva novel·la més destacada i una obra clau del modernisme.
La novel·la recrea el mite de la bella i la bèstia amb la relació entre el campaner Josafat i la prostituta Fineta.
La protagonista és el resultat d'una ruralia sinistra, i la seva hibridesa fisiològica i psicològica el porta a matar la Fineta i a embogir.

Posa't a prova

Autors de la novel·la modernista

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941)

Vida

Fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor. Ja en la maduresa, es va establir a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme.

2n batxillerat El Modernisme

Obra

Va conrear la narrativa i el teatre, encara que en aquest darrer gènere la seva producció no va assolir un grau alt de qualitat. D'entre els seus relats cal esmentar els recollits a Proses bàrbares (1911) i, entre les seves novel·les, destaca Josafat (1906), obra clau de la literatura modernista.

Bertrana ambienta majoritàriament la seva obra narrativa a la ruralia. Ara bé, en aquest cas, el marc rural no és un àmbit de desgràcies indefugibles. Més aviat, la ruralia idealitzada de la seva infantesa va ser per a ell el contrapunt de la ciutat alienadora.

"Josafat"

Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, la Fineta, dins l'espai sagrat de l'església, relacions que acaben amb la mort de l'una i l'embogiment de l'altre. Encara que sigui indirectament, la novel·la té una clara reminiscència rural. El seu protagonista, Josafat, campaner de la catedral, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i aquesta circumstància en condiciona decisivament el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, s'asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i s'allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Preguntes freqüents

Qui va escriure Josafat?

Josafat va ser escrita per Prudenci Bertrana i publicada el 1906. És considerada una obra clau de la literatura modernista catalana.

De què tracta la novel·la Josafat?

Narra les relacions eròtiques entre Josafat, campaner de la catedral de Girona, i la prostituta Fineta, dins l'espai sagrat de l'església. Les relacions acaben amb la mort de la Fineta i l'embogiment de Josafat.

Quin mite recrea Josafat?

La novel·la recrea el mite de la bella i la bèstia. El protagonista, mig home i mig bèstia, representa aquesta hibridesa.