Anàfora exemples
ODA A Espanya
Aquesta oda
Pertany a la literatura modernista o al Modernisme literari, és un moviment que
Es donà a Catalunya a la darrera dècada del Segle XIX i durant la primera del
Segle XX. Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, el
Significat especial, perquè dona suport a la reforma
I a la revolució. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina
Transformadora on el seu objectiu principal era situar la cultura catalana a
Nivell europeu.Dintre de les tendències que es van desenvolupar aquesta pertany a la més
Espontània, Joan Maragall va ser el seu màxim representant. A més a més podem classificar-lo dintre de la segona etapa vitalista 1896-1899
On és descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença que aparella al vitalisme.
FORMA
El poema S’estructura com un diàleg amb Espanya que, de fet és només un monòleg del Poeta que se serveix d’interrogacions retòriques.
METRICA
Oda dividida en sis
Quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.Els primers
Versos són octosíl·labs amb una cesura a la cuarta
Síl·laba. Alguns versos són només tetrasíl·labs.. Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La
Majoria són versos blancs.
·Rima assonant. Estofes 1 i 3:
Diàleg entre
Catalunya i Espanya.Estrofes 2 i 4:
Referència a la visió antiquada dels governants.Estrofes 5 i 6:
Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.Estrofes 7 i 8:
Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.
FIGURES RETORIQUES
personificació:Escolta, Espanya metàfora:Dins de les Venes - vida és la sang, comparació: i tu cantaves - vora del mar com una Folla.Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te Satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals” Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh Salva’t...”Hipèrbatons al vers 14, al vers 19, Anàfora: “Espanya, Espanya” “Salvat, oh salvat” Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills, te satisfeies –d’honres mortals i eren tes Festes –els funerals” Epítet: “ona brava”, “terra aspra”. Metàfores: Tot el poema és una gran metàfora. Tenim la sang inútil, fills, Ponent, Perills, veu atronadora, el front, els set colors, etc. Hipèrbole:“Escolta, Espanya, -la veu d’un fill que et parla en llengua –no Castellana:” Exclamacions: “oh trista Espanya!”, “Adéu, Espanya!” Paradoxa/Antítesi: “vida pels d’ara [...] és morta” i “ en el teu viure: Tràgica duies –a mort [...]” -Asíndeton:: “ que el plor et torni feconda, alegre i viva”.