Anàlisi Arquitectònica del Panteó de Roma

El Panteó de Roma: Anàlisi Arquitectònica

1. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

(Informació del context històric i artístic a afegir)

2. ANÀLISI FORMAL

2.1. Espai Interior

L'espai interior del Panteó es divideix en dos pisos:

• Pis Inferior: Amb columnes i pilastres corínties que s'alternen amb exedres i fornícules (rectangulars/semicirculars) on es situaven estàtues de les divinitats. Es tracta d'una alternança d'espais massissos i espais buits. 8 pilars.
• Pis Superior: Que fa les funcions de tambor de la cúpula (anell sobre el que s'assenta), presenta una successió regular i alterna d'espais massissos quadrats i buits rectangulars (fornícules) amb frontons triangulars.

Aquests dos pisos queden tallats al final de l'eix longitudinal per un absis (nínxol) principal, on es situaven les estàtues de les divinitats (Mart, Venus i Juli Cèsar, en aquest).

La Cúpula:

• Formada per dues capes de formigó (calç, runa i bocins de formigó) amb addicions de materials diferents (pedra volcànica), en funció del pes, recollit aquest per uns arcs de descàrrega que connecten amb els pilars.
• El mur de la cúpula es va aprimant fins arribar a 1,40 m de gruix.
• Revestiment format per cinc anells de 28 cassetons (140 en total) que disminueixen de tamany segons l'alçada (de 3,8 m de costat fins a 2,30 m).
• L'efecte eteri de la cúpula queda reforçat per l'ull central (opeion, oculus), de 8,72 m de diàmetre, que actua com a disc solar mòbil que il·lumina les diferents parts interiors en funció del sol (gran lluminositat).

2.2. Espai Exterior

Superioritat de l'espai interior, l'exterior només serveix de carcassa espacial de l'interior.

• Pòrtic: Recinte rectangular avançat de façana clàssica de temple octàstil d'ordre corinti, capitell de marbre i fust de granit egipci (11,5 m) amb escalinata central i estructura arquitravada amb entaulament i frontó amb inscripció referent a Agripa al fris (Marc Agripa, fill de Luci, el va fer durant el seu tercer consolat). M·AGRIPA·L·F·COS·TERTIUM·FECIT
• Darrere: Gran massa cilíndrica que suporta la cúpula (amb els arcs de descàrrega visibles a l'exterior), sense contraforts. Gran nivell tècnic dels constructors romans.

L'exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc a la seva part inferior i la cúpula amb teules de bronze daurat, enlluernadores amb la claror. Actualment: aspecte despullat i descarnat. Vista absent de decoració i comprimida per l'entorn, però quan es va construir encara els edificis tancaven més la visió externa.

2.3. Elements Decoratius

Són pocs avui en dia, ja que han desaparegut moltes plaques de marbre i estuc del revestiment, així com les teules de bronze daurat que hi havia a la cúpula, i tampoc es conserven els bronzes del sostre de l'entrada, i sembla ser que els cassetons de la cúpula estaven pintats de color blau amb estrelles daurades (cel). De tota manera l'interior era molt més ric en decoració que l'exterior, força pobre.

Es conserven les portes de bronze originals i el paviment antic de marbre. Columnes de fust estriat i rics capitells corintis. Frontons triangulars i corbats. Medallons, cornises són altres elements decoratius de l'interior.

1 Compartiment buit en forma quadrada que s’adapta a la forma semiesfèrica de la cúpula. Els 5 anells de cassetons (28) simbolitzen els dies del mes lunar.

3. INTERPRETACIÓ

• Encàrrec: Adrià
• Funció: Religiosa. Glorificació de l'emperador
• Significat / Marc històric: Dedicat a tots els déus. La seva planta circular simbolitza l'acolliment ofert a tots els déus.
• Interior: Al·lusió a la cosmologia romana:
  • Cúpula: 28 cassetons (mes lunar), 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic amb el sol al centre, volta celeste amb el sol al centre ~ Roma: centre de l'univers conegut.

Al 609 va ser convertit en església. Actualment acull els sepulcres de Rafael, Victor Manuel II i Humbert I.

4. CONCLUSIÓ

Grandiositat, bellesa i monumentalitat, harmonitza colossalisme i equilibri, tot això fa que sigui considerada com a una obra "clàssica".