Anàlisi d'Art i Arquitectura: El Crit de Munch i el Pavelló Alemany

Edvard Munch: Anàlisi de l'obra "El Crit"

Anàlisi Formal i Tècnica

Munch combina l’ús d’una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una pinzellada gruixuda, amb la qual crea ritmes ondulants. Fa servir la pintura com a mitjà per expressar el seu món interior, de manera que tots els elements plàstics resten supeditats a aquesta circumstància.

Elements Plàstics Destacats

• Impacte Visual: Determinat pel vermell i el taronja d’un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l’aigua amenaçant del fiord.
• Tècnica: L’execució fa la sensació d’una obra inacabada.
• Perspectiva: Exagerada, amb un punt de fuga forçat que transmet una sensació de vertigen.
• Oposició de Línies: Es produeix una oposició entre les línies rectes del pont (la barana i els dos personatges del fons) i les corbes de la figura en primer terme, de les aigües del fiord i de les ondulacions del cel.

Aquesta oposició determina un espai adequat per mostrar l’angoixa metafísica de l’home modern. Munch va començar a pintar com un impressionista. Aviat, però, es va adonar que el que buscava era un mètode artístic diferent de la barreja òptica de l’impressionisme, que distreia del contingut i impedia que les emocions aflorin en la tela. Tot evolucionant cap a una expressió propera a Van Gogh i Gauguin, obrí definitivament les portes a l’expressionisme. Els temes que exposa estan estretament lligats a la seva pròpia experiència vital, i no pas a la història antiga, la religió, la mitologia o els mons allunyats. Les línies ondulades que utilitza són una projecció del seu estat d’ànim.

Temàtica i Context Vital de Munch

Edvard Munch es va quedar orfe de mare als cinc anys, a causa d’una tuberculosi. La germana gran va morir el 1877, a conseqüència de la mateixa malaltia. Dos anys després també va perdre el pare. Aquestes circumstàncies van donar al pintor un caràcter poruc i angoixat que, afegit a una salut fràgil i a l’alcoholisme, configurà una personalitat que va viure la pintura com un element d’anàlisi, catarsi i curació.

Descripció de la Figura Central

El Crit nasqué d’una experiència viscuda per Munch. En primer terme, un personatge –el sexe del qual no es pot identificar– obre la boca per fer un crit que es fon amb el de la natura. Amb les mans s’agafa el cap, deformat, en què destaquen uns ulls desorbitats. Sembla que aquesta imatge té com a font d’inspiració una mòmia peruana exposada en aquella època a París i que, avui, es troba al Musée de l’Homme. Hi ha hagut molt d’interès a identificar el geni de Munch amb el de les cultures nòrdiques. També s’ha relacionat la variació d’intensitat de l’obra amb la distància existent entre aquests països i els de les costes del Mediterrani, sotmesos a les influències del catolicisme.

Influències i Llegat de l'Expressionisme

La intensitat amb què va simbolitzar i va comunicar l’angoixa mental a través d’una distorsió il·limitada i violenta dels colors i les formes va ser, sens dubte, un referent clar per a artistes com Kirchner, del grup Die Brücke, representant de l'expressionisme alemany de l’inici del segle XX.

El Pavelló Alemany de Mies van der Rohe (1929)

Fitxa Tècnica

• NOM: Pavelló Alemany per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
• ARQUITECTE: Ludwig Mies van der Rohe (1886 – 1969)
• CRONOLOGIA: 1929 (reconstruït el 1986)
• ESTIL: Funcionalista
• TIPOLOGIA: Pavelló d’exposició
• MATERIALS EMPRATS: Diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre
• LOCALITZACIÓ: Avinguda del Marquès de Comillas s/n, als jardins de Montjuïc, Barcelona.

Context Històric i Social

A Catalunya, la lluita de classes enfrontà la burgesia i un proletariat que vivia en la misèria (en el període comprès entre el 1917 i el 1923, assumint un error en les dates originals '97 fins al 93'). El proletariat no va aconseguir la jornada laboral de vuit hores fins al 1919 (assumint '90' com a 1919). Contínues vagues, com la protagonitzada contra *La Canadenca*, se sumaren al fenomen del pistolerisme.

Esdeveniments Clau

• 1923: El 12 de setembre, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d’estat, que fou acceptat pel rei i l’exèrcit.
• Dictadura: Primo de Rivera va posar fi a la guerra del Marroc, va suprimir les Corts i va restringir les llibertats. A més, la dura repressió exercida contra la CNT va restablir l’ordre social. Amb la potenciació de les obres públiques, la nova situació va comportar un cert desenvolupament econòmic.
• 1930: Dimissió de Primo de Rivera, el 30 de gener.

Durant aquesta etapa, a Rússia (URSS) es desenvolupà l’Estat comunista, a Itàlia s’instaurà la dictadura feixista, implantada per Benito Mussolini, i a Alemanya pujà al poder el partit nazi, encapçalat per Adolf Hitler. Als Estats Units es produí el crac del 1929, que tingué com a conseqüència la Gran Depressió.

Descripció Arquitectònica i Estructural

L’edifici està construït sobre un basament de travertí, al qual s’accedeix a través d’una escala lateral de vuit graons. L’estructura consisteix en una ossada ortogonal de vuit pilars, de secció cruciforme i d’acer cromat, que se situen a l’interior de la construcció. Aquests pilars, prims, senzills i esquemàtics, sostenen una coberta plana.

El Concepte "Pell i Ossos"

El vidre envolta l’estructura formant una mena de pell. Mies van der Rohe va anomenar aquesta fórmula construcció de pell i ossos. Els murs, alliberats de la funció de càrrega, actuen com a simples divisions espacials.