Anàlisi de 'Un barril de sabó moll' de Pere Camps
Un barril de sabó moll (Cròniques)
Relació de relats i personatges
- Pere Camps: Patró d'un llagut.
- Florenci: La Plaga de Ribera.
- Jeroni Sales: Santapiga és l'agutzil de la vila.
- Presoner: Valerià, àlies la Pla de la R.
- Elisenda: Soliloqui epistolar.
- Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.
- Paraules des d'un oliver: Soliloqui amb interlocutor mut en els contes.
- Isidre: Botiguer.
- Informe provisional sobre la correguda d'Elies.
- Futbol de ribera.
- Senyora Mort: Carta de Miquel Garrigues.
- M. Dalmau: Caront (soliloqui epistolar).
- Preludi de traspàs: La tia Ramona.
- Els delfins: Miquel (condol, soliloqui pur).
- Un enigma i set tricornis: Mossèn Silvestre, l'àrbitre pirata.
- Amarga reflexió sobre un manat de cebes: Horaci Campells, Manuel la Lloca.
- L'assassinat del Roger Ackroyd: Damià, Sebastià (jutge de pau de la vida), Teodor (soliloqui amb interlocutor).
- Amor fatal en decúbit supí: Gervasi Fenolleda (propietari de Lignits de l'Ebre S.L.), Claudia Cardinale (artista italiana), Natàlia la minyona, Júlia Figueres (la seva dona).
- Guardeu-vos de somiar genives esdentegades: Marcel·lí, Carlota, Paulina (prostituta), Gabriela la dona (Adelaia mare), Carles el fill (tant pel tema com per l'estructura i estil, estarien exclosos d'aquesta agrupació dual).
Llenguatge i estil
Potser allò que més caracteritza el llenguatge literari d'aquest escriptor és l'oralitat, en especial en el cas de les narracions breus. Un to de llenguatge oral que sembla que les històries hagen estat recollides directament de la veu del poble.
Sovint el narrador es presenta com un simple escriba que intenta anotar tan fidelment com pot allò que li han explicat, en diverses ocasions posant les històries en boca del vell Cristòfol, l'informador més freqüentat pel cronista i personificació de la veu del poble.
Una altra caracterització de l'autor és el to d'humor i de forta ironia que amera la major part dels contes (Preludi, Guardeu-vos de somiar, dos contes que no s'estructuren com la resta de textos, sinó que són contes redactats des de la perspectiva del narrador omniscient).
Context històric
Les narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat.