Anàlisi Comparativa de Conceptes Ètics: Mill, Nietzsche i Filòsofs Clàssics

Anàlisi Comparativa de Conceptes Ètics

A continuació, s'analitzen diverses perspectives filosòfiques sobre el concepte de bé i mal, incloent-hi l'utilitarisme, la genealogia nietzscheana i altres teories clàssiques.

Utilitarisme de John Stuart Mill

Per a Mill, el concepte de bo i dolent ve donat per les conseqüències que té una acció. Una acció és bona si proporciona el màxim de felicitat al màxim nombre de persones (felicitat entesa com a plaer). Creu en la quantitat i fa una diferència entre els plaers superiors i els inferiors.

La Genealogia de Nietzsche

Nietzsche creia que el concepte de bo i dolent podia canviar al llarg del temps i, per això, s'hauria de fer servir la genealogia, per comparar el criteri actual amb els passats.

Exemple Històric de la Inversió de Valors

Nietzsche posa l'exemple dels jueus, on abans es creia que era bo tot allò que era igual als nobles (riquesa, força, reis...) i tot allò que no era comparable era dolent (poble, llei, feblesa).

Els jueus, cansats d'aquesta situació, van voler venjar-se, però com no tenien mitjans, van fer una venjança espiritual, on s'invertien els papers:

• Bo era tot allò: esclavitzat, pobre, feble.
• Dolent eren: els nobles, la riquesa, l'esclavitud, la tirania...

I així va passar el concepte dels jueus als cristians. Nietzsche amb aquest exemple demostra que el concepte de bo i dolent es pot canviar al llarg de la història.

Altres Perspectives Ètiques

Aristòtil (Eudemonisme)

Aristòtil (eudemonisme): El bé universal és la felicitat. Quan parla de bé, es refereix a la funció que li és pròpia a cada cosa. La felicitat ha de ser la vida encaminada a l'exercici de la raó i de la ciència. S'entén com a felicitat un objectiu que t'has proposat. S'entén com a virtut la capacitat de decidir dia a dia decisions encertades.

Epicur (Hedonisme)

Epicur (hedonisme): La felicitat com a plaer. El plaer és absència de dolor. La veritable felicitat és un estat d'equilibri espiritual. Una persona sàvia tria el plaer a llarga distància.

Sòcrates (Intel·lectualisme Moral)

Sòcrates (intel·lectualisme moral): Conèixer el bé comporta fer el bé, per tant és possible conèixer el bé perquè aquest coneixement és l'únic requisit per a fer-lo.

Hume (Emotivisme)

Hume (emotivisme): La raó s'ha de deixar portar pel que sents. La moralitat és més sentida que no pas jutjada.

Fal·làcia Naturalista

La fal·làcia naturalista estableix que les conclusions morals no poden extreure's de res que la raó no pugui establir: cap autèntica o suposada veritat sobre els fets pot servir de fonament per a la moralitat.