Anàlisi de la Constitució de Cadis (1812) i la Sobirania Nacional
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Convocatòria de les Corts
La Junta Suprema Central s'havia mostrat incapaç de dirigir la guerra i va decidir dissoldre's el gener del 1810, però abans va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització. Mentre es reunien, es mantenia una regència.
Es va organitzar una consulta a través de les Juntes provincials i, malgrat les dificultats, es van recollir les respostes. En aquestes hi va predominar la idea que l'acció desastrosa de Carles IV havia provocat la ruïna d'Espanya i es demanaven garanties contra el poder absolut del monarca.
El procés d'elecció de diputats a Corts i la seva reunió a Cadis van ser difícils a causa de l'estat de guerra. A més, l'ambient liberal de la ciutat va influir en el fet que gran part dels elegits tinguessin simpaties per aquestes idees.
Les Corts es van obrir el setembre del 1810 i el sector liberal va aconseguir el triomf en formar una cambra única. En la primera sessió es va aprovar el principi de sobirania nacional, és a dir, el reconeixement que el poder resideix en el conjunt de ciutadans, representats a les Corts.
La Constitució de 1812: "La Pepa"
Una comissió de les Corts va preparar el projecte de constitució. Va començar a ser debatut a l'agost i es va promulgar el 19 de març del 1812, motiu pel qual es coneix popularment com “La Pepa”. Era un text llarg i la seva tramitació es va veure afectada pels conflictes constants entre absolutistes i liberals.
La Constitució conté una declaració de drets del ciutadà. A més, la nació es defineix com el conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis.
Estructura de l'Estat i Divisió de Poders
L'estructura de l'Estat corresponia a una monarquia limitada, basada en la divisió de poders i no pas en el dret diví. Els elements clau eren:
- Poder Legislatiu: Era dut a terme per les Corts unicamerals, que representaven la voluntat nacional i posseïen amplis poders.
- Sufragi: S'establia el sufragi universal masculí i indirecte.
- Poder Executiu: El monarca era el cap del govern i intervenia en l'elaboració de les lleis.
- Justícia: L'administració de justícia era competència exclusiva dels tribunals, establint els principis bàsics d'un Estat de dret.
Organització Territorial i Confessionalitat
El territori es dividia en províncies, per a les quals es creaven les diputacions provincials, i s'establia la formació d'ajuntaments per al govern dels pobles. A més, es creava la Milícia Nacional, en els àmbits local i provincial. El text constitucional recollia també el compromís existent amb l'afirmació de la confessionalitat catòlica de l'Estat.