Anàlisi de 'El crit' d'Edvard Munch: L'Expressionisme

El crit d'Edvard Munch: L'expressió de l'angoixa

Sobre un pont, un home crida angoixat i aquesta sensació d'angoixa sembla que es transmet a l'entorn natural. L'escena no mostra una realitat objectiva, sinó el reflex del món interior del personatge principal, descrit per l'artista en unes notes autobiogràfiques del 1882 (amics, passeig, veu del cel). S'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l'artista i com una metàfora visual de la soledat de l'home en la societat moderna.

S'ha volgut veure una crítica al món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat en el fet que Munch transforma en un malson un dels llocs de passeig de les classes benestants. El model del personatge que crida ha estat identificat amb la mòmia inca que hi ha al Musée de l'Homme de París.

L'Expressionisme i Munch

Munch va intentar fer disseccions de les ànimes. En aquesta pretensió de transmetre l'interior humà, el pintor es va fixar en l'obra de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. La seva estètica més aviat tètrica i pessimista, inspirada en la filosofia de Nietzsche, i la intensitat amb què va simbolitzar i va comunicar l'angoixa mental a través d'una distorsió il·limitada i violenta dels colors i les formes va ser, sens dubte, un referent clar per a artistes com Kirchner.

Fitxa tècnica de l'obra

• Títol: El crit
• Autor: Edvard Munch (1863-1944)
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mesures: 91 x 73 cm
• Estil: Expressionista
• Tema: Al·legòric
• Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo)

Biografia de l'artista

Munch va abandonar la carrera d'enginyeria per dedicar-se a la pintura. Afectat per les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana gran, la seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada de la vida. A París va conèixer les propostes més avantguardistes del moment i va quedar admirat especialment del tractament del color, així com dels plans en l'obra de Gauguin. A partir d'aquell moment va crear un estil personal, en el qual accentuà l'expressivitat a través de la línia, reduí de manera esquemàtica les figures i va fer un ús simbòlic del color.

Descripció formal: Anàlisi, Tècnica i Perspectiva

Al centre, en primer terme, hi trobem un personatge estrany sobre un pont amb les mans al cap i amb la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. A l'esquerra, en segon pla, es veuen dues persones amb un angoixant paisatge marítim en el qual naveguen dues petites embarcacions.

L'angoixa reflectida pel personatge s'exterioritza plàsticament sobre la tela mitjançant una línia corba i sinuosa. El desequilibri visual es complementa amb la forta diagonal que divideix el quadre en dues parts —pont i paisatge—, la qual ajuda a aïllar l'individu de les altres persones que hi ha darrere seu. Aquestes persones, juntament amb les dues embarcacions, semblen els únics elements equilibrats i reals del quadre.

Els colors deixen a un costat la còpia mimètica de la natura per centrar-se en una visió subjectiva de l'escena. Munch ha mesclat d'una manera violenta i irreal blaus, vermells, grocs i ataronjats, sense cap tipus de transició, per reflectir un estat d'ànim convuls.