Característiques de l'arquitectura romànica: esglésies i monestirs
Resum
El text presenta l'art romànic com a primer art cristià occidental, desenvolupat entre els segles X i XII durant el feudalisme i vinculat als monestirs. Explica com el camí de Sant Jaume va difondre aquest estil i detalla els materials, el sistema constructiu d'arcs i voltes, i la tipologia i planta de les esglésies de pelegrinació.
Punts clau
- L'art romànic és el primer art cristià occidental i es desenvolupa als segles X-XII, durant el feudalisme.
- Els centres de cultura eren els monestirs, depenents de l'Església, i per això l'art romànic estava destinat sobretot a l'església.
- El camí de Sant Jaume, amb Santiago de Compostela com a centre de pelegrinatge, va difondre l'estil per la península Ibèrica.
- Els materials principals són la pedra, sobretot carreus de pedra tallada, perquè és resistent.
- L'arc de mig punt i la volta de canó són elements característics; el seu pes obliga a murs molt amples i finestres petites, cosa que fa els edificis foscos.
- Les esglésies de pelegrinació tenen planta de creu llatina, nàrtex, tres naus, absis amb deambulatori (girola) i capelles absidials en nombre imparell, i un creuer amb cimborri.
INTRODUCCIÓ
És un art cristíà i es desenvolupa a Europa Occidental. Naix a França i des d´ahí s´extendrà a la resta de l´Europa Occidental. El podem considerar com el primer art occidental cristíà. Cronològicament abarca dels s. X-XII que correspon al feudalisme. És un art fonamentalment destinat a l´esglèsia pq els centres de cultura i coneixement són els monestirs i depenen de l´esglèsia.
Serà a través dels camins de pelegrinació com es difon l´art ROMànic per la resta d´Europa. En estos moments Santiago de Compostela s´ha convertit després de Roma en centre de pelegrinatge, creant el camí de Santiago que passa per França i des d´ahí els diferents pelegrins aniran extenent cap a la nord de la P. Ibérica el ROMànic. Aquesta pelegrinació sortiran les esglèsies o edificis de pelegrinació de l´atenció del peregrí. El ROMànic està concevut per a ensenyar als creients.
7.1.-ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES: ESGLÈSIES I MONESTIRS. (si es pregunta s´ha de parlar de tots els països)
Característiques de l´arquitectura ROMánica
1.-materials
Fonamentalment la pedra en totes les posibles combinacions. Sobretot carreus de pedra tallada (murs isodròds). Pedra pq és resistent, no es deteriora.
2.-sistema constructiu
Arcs i voltes:
-arc de mig punt (correlació amb el món ROMà)
-voltes de canó (donen com a resultat als arcs de mig punt). El creuament de dos voltes de canó (voltes d´aresta)
Aquest sistema constructiu té un problema, que el pes de les cobertes no recauen únicament en vertical sinó que espitgen cap als costats. Això suposa: si les cobertes són tb de pedra el pes de les cobertes és enorme, per tant, els murts que sostenen l´edifici han de ser motl amples per suportar el pes d´eixes cobertes. Ademés el pes de les cobertes recau sobre els murs, per tant, no podem fer grans finestrals al mur pq com més forats fem menys força té el mur. Com a resusltat d´això els edificis són foscos pq tenen molt poca il.Luminació exterior i a ser posible no massa elevats pq quant més alt més possibilitats de que s´enfonse. Les cobertes i els murs s´han de reforçar. En el cas de les cobertes amb arcs de faixons (arc que reforça la coberta). Els murs amb els contraforts (maxons) que són murs perpendiculars al mur de càrrega.
3.-tipología d´edificis
De carácter religiós (dos tipus):
-Esglèsia de pelegrinació
-Monestir
4.-suports
Fonamentalment serà el mur de càrrega. Tb utilitza la columna però són grosses i baixetes per a que no es caiga la oberta. S´utilitzarà el feix de columnes que és un pilar al qual se li han adossat una sèrie de columnes.
Esglèsies de pelegrinació
Planta: de creu llatina. Solen tenir nàrtex i tres naus longitudinals i la major part d´elles tb tres naus en el creuer. Eixe és el tipus clàssic d´esglèsia de peregrinació. En la zona de l´ABSIS (tester) ens aparééis el DEAMBULATORI O GIROLA que és un corredor que dón la volta a l´absis i adossats a eixe absis una sèrie de capelles radials. Sempre en nombre imparell per a que la principal quede en el centre. A eixes capelles se les so denominar amb el nom d´absidials. El CREUER és la zona on es creuen les naus longitudianls amb la central. En el seu centre trobem un CIMBORRI (torre rematada per una cúpula) o bé una cúpula de mitja esfera.
Als peus de l´edifici trobem les torres de campanes, dues i juntament les torres amb el cimborri li donen el caire d´altura a l´edifici, la nau central està coberta per una volta de mig punt reforçada per arcs faixons. Els arcs tangencials al sentit de la volta són els faixons però els altres que segueixen el sentit de la volta reben el nom de FORMERS. Pel que fa a les dues naus laterals el tipus de volta que empra és la d´aresta. Amb la diferencia de nivell entre les naus
És un art cristíà i es desenvolupa a Europa Occidental. Naix a França i des d´ahí s´extendrà a la resta de l´Europa Occidental. El podem considerar com el primer art occidental cristíà. Cronològicament abarca dels s. X-XII que correspon al feudalisme. És un art fonamentalment destinat a l´esglèsia pq els centres de cultura i coneixement són els monestirs i depenen de l´esglèsia.
Serà a través dels camins de pelegrinació com es difon l´art ROMànic per la resta d´Europa. En estos moments Santiago de Compostela s´ha convertit després de Roma en centre de pelegrinatge, creant el camí de Santiago que passa per França i des d´ahí els diferents pelegrins aniran extenent cap a la nord de la P. Ibérica el ROMànic. Aquesta pelegrinació sortiran les esglèsies o edificis de pelegrinació de l´atenció del peregrí. El ROMànic està concevut per a ensenyar als creients.
7.1.-ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES: ESGLÈSIES I MONESTIRS. (si es pregunta s´ha de parlar de tots els països)
Característiques de l´arquitectura ROMánica
1.-materials
Fonamentalment la pedra en totes les posibles combinacions. Sobretot carreus de pedra tallada (murs isodròds). Pedra pq és resistent, no es deteriora.
2.-sistema constructiu
Arcs i voltes:
-arc de mig punt (correlació amb el món ROMà)
-voltes de canó (donen com a resultat als arcs de mig punt). El creuament de dos voltes de canó (voltes d´aresta)
Aquest sistema constructiu té un problema, que el pes de les cobertes no recauen únicament en vertical sinó que espitgen cap als costats. Això suposa: si les cobertes són tb de pedra el pes de les cobertes és enorme, per tant, els murts que sostenen l´edifici han de ser motl amples per suportar el pes d´eixes cobertes. Ademés el pes de les cobertes recau sobre els murs, per tant, no podem fer grans finestrals al mur pq com més forats fem menys força té el mur. Com a resusltat d´això els edificis són foscos pq tenen molt poca il.Luminació exterior i a ser posible no massa elevats pq quant més alt més possibilitats de que s´enfonse. Les cobertes i els murs s´han de reforçar. En el cas de les cobertes amb arcs de faixons (arc que reforça la coberta). Els murs amb els contraforts (maxons) que són murs perpendiculars al mur de càrrega.
3.-tipología d´edificis
De carácter religiós (dos tipus):
-Esglèsia de pelegrinació
-Monestir
4.-suports
Fonamentalment serà el mur de càrrega. Tb utilitza la columna però són grosses i baixetes per a que no es caiga la oberta. S´utilitzarà el feix de columnes que és un pilar al qual se li han adossat una sèrie de columnes.
Esglèsies de pelegrinació
Planta: de creu llatina. Solen tenir nàrtex i tres naus longitudinals i la major part d´elles tb tres naus en el creuer. Eixe és el tipus clàssic d´esglèsia de peregrinació. En la zona de l´ABSIS (tester) ens aparééis el DEAMBULATORI O GIROLA que és un corredor que dón la volta a l´absis i adossats a eixe absis una sèrie de capelles radials. Sempre en nombre imparell per a que la principal quede en el centre. A eixes capelles se les so denominar amb el nom d´absidials. El CREUER és la zona on es creuen les naus longitudianls amb la central. En el seu centre trobem un CIMBORRI (torre rematada per una cúpula) o bé una cúpula de mitja esfera.
Als peus de l´edifici trobem les torres de campanes, dues i juntament les torres amb el cimborri li donen el caire d´altura a l´edifici, la nau central està coberta per una volta de mig punt reforçada per arcs faixons. Els arcs tangencials al sentit de la volta són els faixons però els altres que segueixen el sentit de la volta reben el nom de FORMERS. Pel que fa a les dues naus laterals el tipus de volta que empra és la d´aresta. Amb la diferencia de nivell entre les naus
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quin és el sistema constructiu de l'arquitectura romànica?
Es basa en l'arc de mig punt i la volta de canó, i en la volta d'aresta com a creuament de dues voltes de canó. Com que el pes de les cobertes empeny cap als costats, els murs han de ser molt amples i reforçar-se amb contraforts.
Per què els edificis romànics són foscos?
Perquè els murs han de suportar el pes de les cobertes de pedra i, com més forats hi ha, menys força té el mur. Per això tenen poca il·luminació exterior.
Què és la girola en una església romànica?
És el deambulatori, un corredor que dona la volta a l'absis, amb capelles radials adossades a l'absis.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.