El dinar campestre de Manet: anàlisi formal, temàtica i influències

Resum

El text analitza El dinar campestre de Manet, des de la seva composició en tres plans i el tractament pla de les figures i del color fins a la temàtica quotidiana i la recepció crítica al Saló dels Rebutjats de 1863. També repassa els models i les influències que el van marcar, des de Rafael i Giorgione fins a Velázquez.

Punts clau

La composició s'organitza en tres plans horitzontals superposats i s'inclou en un triangle compositiu definit per la perspectiva lineal.
Les figures són planes, sense clarobscurs ni contorns marcats, i el color, a partir de gradacions tonals, absorbeix la llum i les ombres.
La pintura, titulada inicialment El bany, va ser rebutjada pel Saló oficial de 1863 i exposada al Saló dels Rebutjats.
Les crítiques es van centrar en la nuesa de la dona, sense justificació mitològica, i en la falta de relació entre les figures.
Els models principals de Manet van ser El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Giorgione i Ticià, i també la pintura veneciana i Velázquez.
La composició en forma de collage és l'origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.

Posa't a prova

Descripció formal

Manet distribueix la composició en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua que mira fixament l’espectador i dos homes vestits, i darrere d’aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Una part de la crítica hi ha vist una manca d’unitat i una certa dispersió en els diferents elements, sobretot en l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, pel fet que no es miren entre ells. Les figures són planes, superposades al paisatge, sense clarobscurs i sense línies que en destaquin els contorns. El color absorbeix tant la llum com les ombres, a partir de les diferents gradacions tonals. Manet és capaç de reproduir l’ombra d’un arbre i d’aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Temàtica

Titulada inicialment El bany. El dinar campestre reflecteix una escena quotidiana en la qual se’ns mostren, en primer terme, el seu germà Eugène i la seva model preferida, totalment nua i mirant directament a l’espectador. Al fons, una altra dona, desconeguda, es banya al rierol. Presentada al saló oficial del 1863, la pintura no hi va ser admesa i va passar a formar part de l’extens cartell del Saló dels Rebutjats. El motiu de la crítica va ser la nuesa injustificada de la dona, pel fet de no tractar-se d’una escena mitològica. També va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles.

Models i influències

Els models bàsics que va tenir Manet van ser: El judici de Paris - Rafael, El concert campestre – Giorgione i Ticià. Rep influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del s. XVI i pel Barroc espanyol (Velázquez). Admirat pels impressionistes pel seu tractament de la llum i color. La seva composició a mena de collage, suposa l’origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.

Preguntes freqüents

Per què va ser rebutjada El dinar campestre al Saló de 1863?

Va ser rebutjada per la nuesa injustificada de la dona, ja que la pintura no tractava una escena mitològica. També es va criticar que les figures no semblessin relacionades entre elles.

Quins són els models i les influències de Manet en aquesta obra?

Els models bàsics van ser El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Giorgione i Ticià. Va rebre influència de la pintura veneciana del segle XVI i del Barroc espanyol, en particular de Velázquez.

Per què els impressionistes admiraven Manet?

Els impressionistes l'admiraven pel seu tractament de la llum i del color, segons el text.