Anàlisi Crítica del Determinisme: Filosofia, Ciència i Lliure Albir

Filosofia i ètica2,74 KB

El Determinisme: Diverses Perspectives

El determinisme postula que l'univers es regeix per lleis estrictes, des de la matèria fins als moviments mecànics. S'exposen diverses corrents deterministes:

  • Determinisme fisiològic: Els actes considerats lliures són, en realitat, reflexos condicionats molt elaborats (segons Ivan Pàvlov).
  • Determinisme psicoanalític: L'obrar humà està mogut per l'inconscient (Sigmund Freud).
  • Determinisme econòmic: La infraestructura determina el funcionament de la societat, i la superestructura és el conjunt de valors, creences, institucions i formes d'organització socials.
  • Determinisme genètic: Les corrents sociobiològiques sostenen que la dotació genètica individual causa les nostres actuacions.
  • Determinisme psicològic: Per a Gottfried Wilhelm Leibniz, la nostra conducta està regida pel mòbil que exerceix la major atracció sobre la nostra voluntat (comportament racional i arbitrari). No obstant això, es manté la idea que som amos i responsables dels nostres actes.

2.7 Crítica al Determinisme

Les posicions reduccionistes no aconsegueixen justificar diversos fets fonamentals:

  • La convicció amb què actuem de ser lliures.
  • El fet que ens fem responsables de les nostres accions.
  • La lloança i la reprovació de certes conductes.
  • La creativitat estètica i científica.
  • L'existència del món moral, jurídic, polític i religiós.

Enfront d'aquesta visió, Kant proposa distingir dos usos de la idea de causa en la investigació científica:

Ús regulatiu

Investigar tots els fenòmens com si tinguessin causa i buscar-les sistemàticament.

Ús constitutiu

Consisteix a creure que l'estructura de la realitat és necessàriament causal, confonent el mètode d'investigació amb la realitat mateixa.

1. Cos i Ànima

1.1 Cervell i Ment

El cervell és indispensable per explicar el funcionament del psiquisme humà.

La qüestió central és si l'activitat cerebral origina el nostre psiquisme o si tan sols és un instrument d'una entitat superior anomenada 'la ment'.

  • Els avenços de la intel·ligència artificial comparen el cervell humà amb un ordinador potentíssim que algun dia serem capaços de construir.
  • La enginyeria genètica ens permet modificar informació de les cèl·lules abans de néixer, per tant, ens preguntem si la nostra 'ment' és tan sols una manifestació del...

Descarregar

PDF Word HTML