Anàlisi de 'Curial e Güelfa' i 'Tirant lo Blanc': Obres Clau de la Literatura Catalana

Anàlisi de 'Curial e Güelfa' i 'Tirant lo Blanc'

Curial e Güelfa: Ascens Social i Amor Impossibles

L'obra va ser escrita al voltant del 1450. Narra l'ascens social d'un jove, Curial, al servei de Montferrat (marquès). Ell estima l'amor de la germana del marquès, Güelfa, guanya prestigi i viu aventures.

Estructura de l'Obra

• Llibre Primer: Güelfa es fixa en les virtuts de l'home. La relació amorosa és impossible pel desnivell social. El seu amor és desconcert i Curial ha d'anar-se'n a buscar fortuna. Güelfa procura que Curial rebi formació. Guanya en el torneig a Àustria, lluita a favor de la duquessa Laqueis, i Güelfa es posa gelosa perquè creu que Curial s'ha enamorat de la duquessa.
• Llibre Segon: Curial ha guanyat experiència en tornejos i viatja a Melú. L'acompanya Festa, dama de Güelfa, per a reportar tot el que faci Curial. Curial aconsegueix èxit a París; en el torneig brillen el rei Pere el Gran i els cavallers de la corona d'Aragó. Els problemes de confiança amb Güelfa retornen i perd també la confiança del rei de França.
• Llibre Tercer: Curial viatja a Terra Santa i a Grècia. Naufraga al nord d'Àfrica, en terra de musulmans és fet esclau. Camar (dama musulmana) s'enamora de Curial, però ell va ser fidel a Güelfa. Torna a Montferrat i es casa amb Güelfa.

Autoria i Estil de 'Curial e Güelfa'

L'autoria és una qüestió oberta. És una obra anònima que va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals. S'han proposat diferents autors, com Ènyego d’Àvalos. El model de llengua, sense dialectalismes, fa impossible deduir l'origen geogràfic de l'autor.

L'autor demostra un coneixement de la mitologia i la cultura clàssica, també dels poetes clàssics, de la crònica catalana de Bernat Desclot i dels autors renaixentistes. Està a mig camí de la novel·la cavalleresca i sentimental. L'argument i l'ambientació històrica són versemblants, i els episodis on participa el rei Pere d’Aragó estan ben documentats. És una novel·la cavalleresca que no degué ser difosa fora de l'ambient cortesà.

Jaume Roig i l'Espill

Vida i Obra de JR

Jaume Roig (JR) va ser mestre en medicina, administrador de l'hospital i visitant habitual del monestir de la Trinitat, de monges clarisses procedents de la noblesa, com ara sor Isabel de Villena. Pel seu prestigi, va ser un dels metges de la cort de la reina Maria a Xàtiva i a Casal.

La seva gran obra és l'Espill o Llibre de les dones. Ens ha arribat un poema de JR inclòs en el primer llibre imprès a la península ibèrica: Les robes en labor de la Verge Maria.

L'Espill: Sàtira i Misogínia

L'Espill és una obra de caràcter satíric, amb 16.359 versos, dividida en 4 parts. Narrada en 1a persona per un fals JR. L'obra va dedicada al seu nebot, Baltasar Bou. Pren com a excusa el fet de voler advertir el nét del perill de les dones, les quals és impossible aconseguir la pau i la felicitat. Això s'emmarca en la tradicció misogina medieval.

Les Quatre Parts de l'Espill

1. Llibre primer: De sa joventut: conta les aventures quan sa mare el fa fora de casa. Viatja a París, Lleida o Sagunt, on viu episodis negatius amb les dones, culpables de tots els mals.
2. Llibre segon: De quan fou casat: es casa diverses vegades. És maltractat en el 1r matrimoni, que converteix la seva vida en un infern. Es casa de nou amb una dona espiritual, que resulta ser un farsant; estima una vídua mig bruixa.
3. Llibre tercer: De la lliçó de Salomó: se li apareix en somnis el savi Salomó, mentre ell sospesa tornar-se a casar. Repassa la seva experiència amb les dones i el convenç de no casar-se. És la part més important de l'obra. Inclou una loa a la Mare de Déu, lúdica, de la qual se'n salva.
4. Llibre quart: D'enviudar: decideix dur una vida dedicada a l'oració i sense dones.

Misogínia i Estil

L'exageració en l'obra de JR és tan alta que ens trobem davant d'una caricatura del tòpic misogínia, un tema molt destacat en altres literatures, com el Corbacho de l'Arxipreste de Talavera.

L'Espill és una falsa biografia esquitxada de referències reals. JR, en realitat, es va casar una vegada i va tenir una sola filla, monja al monestir de la Trinitat. La seva vida real no es correspon a la de l'Espill.

Escrita en versos de quatre síl·labes rimats en aparellats, anomenats naves rimades. Estil lapidari, satíric i rítmic. El model de la llengua és viu i col·loquial, no per això exempt de gran volada i qualitat lingüística. Aquest enorme joc literari i misogin va ser reeditat en segles successius, cosa que demostra que va ser molt llegit.

Tirant lo Blanc: La Novel·la Total

Vida de Joanot Martorell

Joanot Martorell és fill d'una família de la noblesa. Es van traslladar a València per a estar més prop de la cort. Joanot i son pare serveixen al rei Alfons el Magnànim.

Joanot Martorell es va implicar en processos judicials i va enviar desafiaments i advertències als seus enemics. Va tenir enfrontaments amb el poeta Ausiàs March (casat amb la seva germana) i va desafiar a mort Joan de Monpalau. La reina Maria de Castella va impedir aquest combat, però Martorell va viatjar per mitja Europa fins aconseguir que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat. Els viatges van possibilitar que Martorell coneguera la cort anglesa i tinguera accés a obres que l'influirien en la redacció del Tirant.

Argument i Estructura del Tirant lo Blanc

El Tirant lo Blanc és la millor novel·la de la nostra literatura i un referent de la literatura universal. Va ser escrita entre els anys 1460-64 i publicada el 1490, per l'impressor Martí Joan de Galba. Galba va posar el seu nom al colofó perquè Martorell li va lliurar l'obra inacabada i ell la va acabar.

Narra la vida del cavaller bretó Tirant lo Blanc de Roca Salada i com rep l'ordre de cavalleria. L'argument combina les aventures militars i cavalleresques amb les aventures amoroses i cortesanes. L'heroi és un gran cavaller, però també és ferit, coneix l'amor, té defectes i mor de forma imprevista. El Tirant ha estat qualificat de novel·la total, perquè combina aventures, amor, erotisme, guerra, humor...

L'obra es divideix en 5 parts:

Les Cinc Parts de l'Obra

• Anglaterra: Tirant viatja a Anglaterra per a participar als tornejos que ha organitzat el rei. Resulta vencedor i és armat cavaller. De tornada, coneix un ermità, l'heroi i comte Guillem de Varoic, amb qui reflexiona sobre el món de cavalleria.
• Illes de Sicília i Rodes: Tirant s'assabenta del setge turc que pateix a l'illa de Rodes. Després de passar per la cort de Sicília s'embarca cap a Rodes on demostra ser un bon estrateg i capità d'exèrcits. L'acompanyen Diafebus i el príncep Felip, a qui aconseguirà casar amb la princesa Ricomana. Tirant venç els turcs i guanya anomenada.
• Constantinoble: Tirant rep una carta per a alliberar la ciutat de Constantinoble del setge dels turcs. Ell viatja a l'Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s'enamora de la princesa Carmesina. Les aventures cortesanes i amoroses ens presenten personatges inoblidables, com la donzella Plaerdemavida.
• Nord d'Àfrica: Tirant naufraga i va a parar a les costes del nord de Tunis. És empresonat i convertit en esclau. Però la seva vàlua al servei dels reis locals el convertirà en un gran capità. Va aconseguir convertir al cristianisme tot el nord d’Àfrica i tornar a Constantinoble amb nous aliats.
• Tornada a l'Imperi Grec: A Constantinoble, Tirant dirigeix el combat final contra els turcs. També fa les paus amb Carmesina. És coronat cèsar i es casa amb la princesa. Finalment, Tirant contrau una pulmonia i mor. Carmesina també l'acompanya a la mort.

Estil del Tirant lo Blanc

El Tirant lo Blanc es caracteritza per la versemblança. No obstant això, hi ha concessions a la fantasia i fets històrics que no sempre són rigorosos. És una forma de contrarestar la realitat amb la ficció. Martorell fa servir la literatura per a convertir els somnis en realitat.