Anàlisi del Creixement Demogràfic i Canvis Socials a Catalunya
- 3. Creixement Demogràfic i Canvis Socials
L’augment de la població
CAUSES: Natalitat elevada (millors condicions de vida), descens de la mortalitat, augment de l’esperança de vida. Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2,8 fills per dona). Composició per edats: augmenta el percentatge de població jove i de població vella en detriment de l’adulta. El creixement de la població catalana va ser encara més accelerat, sobretot per l’arribada de la gran onada migratòria. La taxa de natalitat catalana es va situar per sobre de la mitjana espanyola.
- 3.2. Els moviments migratoris
El creixement demogràfic va anar acompanyat d’importants moviments migratoris. Les zones agrícoles van experimentar un procés de mecanització i modernització de l’agricultura. Pagesos sense feina van trobar com a única solució l’emigració: intens èxode rural. Andalusia, Extremadura, Dues Castelles, Múrcia i Galícia van ser els principals proveïdors d’emigrants. Més d’1 milió tres-cents mil espanyols van marxar a altres països. Les migracions interiors van ser molt espectaculars:
- Entre el 1962-1973: 4 milions de persones van canviar de lloc de residència.
- Les regions agrícoles van ser les principals proveïdores.
- Destinació: Madrid, Catalunya, País Basc i València.
- 3.3. Els canvis en l’estructura social
El desenvolupament de la indústria, més l’expansió del sector serveis, van suposar una transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població. DISTRIBUCIÓ SECTORIAL: Creixement del nombre d’obrers industrials: 4 milions. A Catalunya, la xifra d’assalariats (85% de la població activa catalana al 1975) és superior a la mitjana espanyola i semblant a les regions europees. Va augmentar el volum de les classes mitjanes i es va consolidar la burgesia urbana.
- 3.4. Les noves pautes socials i culturals
L’expansió de l’economia va comportar una transformació profunda de la societat. Com? Deixant enrere la misèria i la rígida moral de la postguerra i avançant cap a unes pautes socials i uns hàbits culturals propis. L’augment del poder adquisitiu va donar la possibilitat d’entrar a la societat de consum. Es va viure amb gran intensitat. Nou utillatge: frigorífics, televisors, altres electrodomèstics... Popularització de l’automòbil (Seat 600) de producció nacional. Al 1970, la Llei General d’Educació remodela el sistema educatiu; augment de la població escolaritzada; creixement d’inversions de l’Estat en l’educació; disminució de l’analfabetisme. Canvis significatius en la família: substitució de la família extensa per la família nuclear (pares i fills), típica del món urbà i industrial.
- La condició femenina també va canviar:
- La dona comença a abandonar el paper tradicional, s’incorpora al món dels estudis i el treball.
- Nova mentalitat que defensava la seva llibertat: nou moviment feminista.
- Malgrat la incorporació de la dona a noves activitats, la taxa d’ocupació femenina és molt per sota de la mitjana.
- La renovació de l’Església derivada del Concili Vaticà II va tenir un gran impacte a Espanya:
- Un sector de l’Església comença a distanciar-se del règim.
- Context de secularització creixent i de disminució de la seva influència.
- El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals van suposar menys suport social al règim.
El canvi social va estimular el creixement d’un nou tipus d’oposició que reclamava la democratització del règim.