Immigració a Catalunya: mapa temàtic de 2007 i impacte demogràfic

Resum

El document comenta un mapa temàtic que representa la proporció de població estrangera per comarques de Catalunya l'any 2007, a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Repassa les dues grans onades migratòries del segle XX (anys 20 i anys 50-60) i explica com la immigració ha compensat el feble creixement vegetatiu de la població catalana.

Punts clau

El mapa temàtic mostra la proporció de població estrangera per comarques l'any 2007, amb quatre tonalitats de gris (de menys del 10% a més del 25%).
Les comarques amb més població immigrada es concentren a la costa, al Barcelonès, als Pirineus i a les comarques de ponent.
La primera onada migratòria, als anys 20, va portar aproximadament mig milió de persones, atretes per l'Exposició Universal de 1929.
La segona onada, als anys 50 i 60, va portar prop d'un milió i mig de persones, sobretot d'Andalusia i Extremadura, atretes per la indústria catalana.
El creixement vegetatiu de Catalunya és feble per la baixa natalitat i l'envelliment de la població.
El creixement de la població catalana dels segles XX i XXI s'ha produït sobretot gràcies al creixement migratori.

Posa't a prova

Anàlisi del Mapa Temàtic de la Immigració a Catalunya (2007)

L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapa temàtic on es representa la proporció de la població estrangera per comarques a Catalunya l’any 2007.

El mapa presenta una llegenda amb quatre tonalitats de grisos que indiquen la proporció d’immigrants i va des de la inferior al 10% fins a la superior al 25%.

La font és l’Institut d’Estadística de Catalunya, informació en línia.

El mapa mostra que les comarques amb major proporció de població immigrada es troben fonamentalment a la costa, especialment a l’àrea de Girona i de Tarragona i al Barcelonès, també als Pirineus (Val d’Aran, Alta Ribagorça i la Cerdanya) i finalment a les comarques de ponent com el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra. Les comarques amb menor proporció es troben a zones interiors de Catalunya.

Onades Migratòries a Catalunya

La primera onada migratòria es produeix a la dècada dels anys 20 quan arriben aproximadament mig milió de persones procedents d’Aragó, València i Múrcia atretes per la demanda de mà d’obra, sobretot per a les tasques de l'Exposició Universal de 1929.

La segona onada migratòria es registra fonamentalment a les dècades dels 50 i 60 quan arriben prop d’un milió i mig de persones procedents sobretot d’Andalusia i Extremadura atretes per la possibilitat de trobar feina a la indústria catalana.

Incidència de la Immigració en la Dinàmica Demogràfica de Catalunya

L’alumne ha d'esmentar el feble creixement vegetatiu de la població de Catalunya degut a la disminució de la natalitat que es va produir ja a principis del segle XX i al manteniment d’una baixa taxa de natalitat durant tot el segle.

Les actuals baixes taxes de fecunditat juntament amb l’envelliment de la població tenen com a resultat un escàs creixement vegetatiu. L’increment de la població catalana dels segles XX i XXI s’ha produït fonamentalment gràcies al creixement migratori que s’ha donat en diferents etapes. Les migracions han aportat l’augment de la població jove i l’increment de la fecunditat degut al seu comportament més natalista, aspectes que han incidit positivament en el creixement demogràfic català.

Preguntes freqüents

Quines són les dues grans onades migratòries a Catalunya segons el document?

La primera es produeix als anys 20, amb uns mig milió de persones procedents d'Aragó, València i Múrcia. La segona es registra als anys 50 i 60, amb prop d'un milió i mig de persones procedents sobretot d'Andalusia i Extremadura.

Per què la població de Catalunya creix poc de forma natural?

Perquè la natalitat va disminuir ja a principis del segle XX i es va mantenir baixa durant tot el segle. Les baixes taxes de fecunditat i l'envelliment de la població fan que el creixement vegetatiu sigui escàs.

Què va aportar la immigració al creixement demogràfic català?

Va aportar un augment de la població jove i un increment de la fecunditat, pel comportament més natalista dels immigrants. Això va incidir positivament en el creixement demogràfic.