Indústria tèxtil a Catalunya i siderúrgica al País Basc: eix Bilbao-Cardiff

Resum

El document explica el desenvolupament de la indústria espanyola al segle XIX, centrat en la indústria tèxtil catalana i la siderúrgica basca. Es descriuen la mecanització, les limitacions del carbó i del mercat intern, i l'eix comercial Bilbao-Cardiff que va impulsar la industrialització del País Basc.

Punts clau

La indústria catalana es va iniciar al segle XVIII amb manufactures d'indianes i la introducció de màquines de filar angleses cap al 1780.
Des de 1830 la indústria tèxtil catalana va incorporar màquines de vapor, fusos i telers mecànics per reduir costos.
La mecanització va utilitzar sovint mà d'obra femenina i infantil, més barata que la masculina.
La manca de carbó va obligar a instal·lar colònies industrials al costat de rius per aprofitar l'energia hidràulica.
A partir de 1876 es va consolidar la siderúrgia a Biscaia, amb mineral de ferro de qualitat i carbó de coc importat d'Anglaterra.
L'eix comercial Bilbao-Cardiff permetia exportar mineral de ferro i retornar amb carbó de coc a preu baix, impulsant la industrialització basca.

Posa't a prova

Desenvolupament indústria espanyola: Indústria principalment: Catalunya (Indús textil) i País Basc (Indús siderúrgica)

INDÚS A Catalunya: procés d’industrialització comença a Catalunya (prins. S XVIII) manufactures dedicades a la producció d’indianes.

1780: màquines d filar angleses (spinning jenny, mule jenny). A partir d 1830: indús tèxtil progressa, s’instal·len 1r màquines d vapor, fusos i telers mecànics (disminuir costos). Una d les causes d la ràpida mecanització d la filatura era manca d ma d’obra masculina + incorporació d mà d’obra femenina i infantil (+ barata). El desenvolupament indústria tèxtil fe front a dues limitacions molt importats: 1.Escassetat d Carbó (fonamental per la industrialització) es construeixen colònies industrials devora rius x aprofitar energia hidràulica. 2.Feblesa del mercat espanyol(majoria població espanyola no capacitat adquisitiva x comprar).

X això, indústries tèxtils demanaven al govern mesures proteccionistes. El creixement de la indústria cotonera desplaça indústria tèxtil de la resta d’Espanya.

INDÚS Siderúrgica País Basc: A partir d 1840 a Astúries es creen diverses empreses d’extracció d Carbó- regió asturiana -major indús siderúrgica espanyola xò amb proporcions molt modestes. A partir d 1876 es consolidà la indús siderúrgica a Biscaia-enfonsa empreses asturianes q usaven Carbó autòcton d + baixa qualitat (Carbó vegetal).

Mines del PB amb matèria primera excel·lent (ferro dolç o mineral d ferro). A Anglaterra havia Carbó d “coc”, amb alt poder calorífic. Anglaterra demanava mineral d ferro (millor x fer l’acer x fabricar armes (Convertidor de Bessemer) )- Es crea l’eix comercial Bilbao-Cardiff: Bascos aprofiten vaixells q exportaven el mineral d ferro x retornar-los plens d Carbó d coc (x preu molt baix) - es consolida industrialització PB.

Demanda europea creix ja q Europa es prepara x 1ºG Mundial. Es creen les grans empreses siderúrgiques basques: “Altos Hornos de Vizcaya” i “Sociedad Anònima Altos Hornos y Fábrica de Hierro y Acero de Bilbao”. La siderúrgia estimula creació d’altres indústries (la química, maquinaria industrial, d transports i d les drassanes (construcció d’embarcacions)).

Preguntes freqüents

Per què la indústria tèxtil catalana es va mecanitzar tan ràpidament?

Una de les causes era la manca de mà d'obra masculina, de manera que es va incorporar mà d'obra femenina i infantil, més barata. Això va permetre reduir costos amb la mecanització de la filatura.

Quin paper va tenir l'eix Bilbao-Cardiff en la siderúrgia basca?

Anglaterra demanava mineral de ferro per fabricar acer, i els vaixells que l'exportaven tornaven plens de carbó de coc a preu molt baix. Això va consolidar la industrialització del País Basc.