Quin és el bosc característic del domini mediterrani?

El bosc característic del domini mediterrani és l'alzinar. Està format majoritàriament per espècies escleròfil·les i té un sotabosc ric.

Quina regió fisiogràfica és l'única amb vegetació estepària?

La regió Continental és l'única regió fisiogràfica de Catalunya que presenta vegetació estepària. Les seves muntanyes tenen poca altitud, entre 200 i 400 m.

Per què es coneix la Serralada Transversal com a dorsal pluviomètrica?

Es coneix així per la importància de les seves precipitacions, que són molt abundants, entre 800 i 1800 mm anuals. Té també la vegetació forestal més important de Catalunya.

Dominis de vegetació i regions fisiogràfiques de Catalunya

Resum

El document descriu els quatre dominis de vegetació de Catalunya (boreoalpí, eurosiberià, mediterrani i, en la classificació del text, les espècies i estatges associats) i les regions fisiogràfiques del país, com Catalunya Seca, Tramuntana, Litoral, Altiplà Central, Prepirineu, Continental, Humida i l'Alt Pirineu. Per a cada regió es indiquen el clima, la vegetació característica, la població i l'economia. Serveix per entendre la relació entre altitud, clima i vegetació al territori català.

Punts clau

El domini boreoalpí se situa per sobre dels 1600 m i inclou l'estatge subalpí (boscos de coníferes, pi negre i avets) i l'estatge alpí (prats, líquens i molses).
El domini eurosiberià ocupa la muntanya mitjana i inclou boscos de ribera, pinedes de pi roig, freixedes, fagedes i rouredes.
El domini mediterrani es troba per sota dels 800 m i té com a bosc característic l'alzinar, amb espècies escleròfil·les, sotabosc ric i plantes enfiladisses.
La Catalunya Seca té menys de 700 mm de pluja anual i vegetació mediterrània adaptada a la sequedat; la Catalunya Humida supera els 700 mm anuals.
La regió Oriental (Serralada Transversal) és coneguda com la dorsal pluviomètrica de Catalunya, amb entre 800 i 1800 mm de pluja i la vegetació forestal més important del país.
La regió Continental és l'única regió fisiogràfica amb vegetació estepària i és la principal regió agrícola de Catalunya.

Posa't a prova

Dominis de Vegetació a Catalunya

Domini Boreoalpí (Alta Muntanya)

Es localitza per damunt dels 1600 metres d’altitud, principalment als territoris del Prepirineu i el Pirineu axial. Dins d'aquest domini es distingeixen dos estatges vegetals:

Estatge Subalpí (1600 – 2300 m)
Es tracta de boscos de coníferes, amb les capçades còniques característiques i fulles en forma d’agulla. Hi predominen els boscos de pi negre i d’avets.
Estatge Alpí (Per sobre dels 2300 m)
Domini de prats naturals, caracteritzat per la manca de comunitats arbòries i arbustives a causa del fred i la neu. Els líquens i les molses són les úniques plantes adaptades per viure en les condicions extremes de les grans altituds.

Domini Eurosiberià

Es localitza a les zones de muntanya mitjana, el Prepirineu, la Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral. Inclou:

Boscos de ribera, pinedes de pi roig i freixedes.
Fagedes i rouredes.

Domini Mediterrani

Es troba a les zones de menys altitud, per sota dels 800 metres, a les planes i les muntanyes baixes. L'alzinar n'és el bosc característic.

Es tracta d’una comunitat integrada majoritàriament per espècies escleròfil·les amb un sotabosc ric i un estrat de plantes enfiladisses que li proporciona un aspecte selvàtic. Exemples:

Sotabosc: marfull, arboç, galzeran.
Plantes enfiladisses: heura, lligabosc, arítjol.

Regions Fisiogràfiques de Catalunya

Catalunya Seca

Regió d'altitud mitjana o baixa. El clima es caracteritza per l’escassetat de pluges (menys de 700 mm anuals), amb estius secs i calorosos i hiverns secs i temperats. L’aridesa augmenta de Nord a Sud i de la costa a l’interior. La vegetació és mediterrània, adaptada a la sequedat estival i hivernal. L’alzinar n’és el bosc més representatiu.

Regió de Tramuntana

Situada entre les dues grans planes litorals (Rosselló i Empordà), separades per la serra de les Alberes (900 m). Tret climàtic destacat: la tramuntana, vent del nord, fred i sec que pot bufar amb violència.

Vegetació: Típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i boscos mixtos (pi i alzina surera).
Població: Xarxa regular de nuclis a les dues planes i a la costa.

Regió Litoral

Comprèn les serralades i depressions del sistema mediterrani:

Serralada Prelitoral
Serralada Litoral
Depressió Prelitoral
Plana Litoral

El clima és més calorós i sec cap al sud. La vegetació és mediterrània (boscos de pi blanc i boscos mixtos d'alzina i pi). Els rius són d’escàs recorregut i règim torrencial. És la regió més poblada i amb més densitat de vies de comunicació; la població i les indústries se situen a les depressions i petites planes litorals.

Altiplà Central

Situat a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. L’altitud mitjana és de 400 a 1000 m. El paisatge està dominat per un relleu de formes tabulars (planes) i costes.

Clima: Presenta una major oscil·lació tèrmica que la regió litoral.
Vegetació: Predominen les pinedes de pi blanc i els matollars.
Població: Concentrada a les conques d’erosió formades pels rius.

Prepirineu

Format per alineacions muntanyoses i una depressió interna, amb altes muntanyes (1700-2700 m). Temperatures fredes a l’hivern i elevades a l’estiu.

Vessants assolellats (solana): pi blanc, roure i alzina.
Vessants humits (obaga): pi negre, roure i faig.

La població es localitza a les riberes i al fons de les valls més ben comunicades.

Regió Continental

Comprèn les terres més interiors i planeres de Catalunya. Les muntanyes tenen poca altitud (200-400 m).

Clima: Extremat (estius xafogosos, hiverns freds i pluges escasses).
Vegetació: És l’única regió fisiogràfica del país que presenta una vegetació estepària.
Economia: És la principal regió agrícola. La població es localitza a la vora dels rius i a les terrasses fluvials.

Catalunya Humida

Regió caracteritzada per pluges de més de 700 mm anuals amb una alta freqüència. La vegetació mediterrània hi dóna pas a la caducifòlia (roure i faig) i als boscos de coníferes (avets i pi negre).

Regió Oriental (Serralada Transversal)

Situada a la Serralada Transversal, entre el Pirineu i la Serralada Litoral. Les muntanyes presenten una altitud entre 400 i 1700 m.

Clima: Mediterrani d’alta muntanya, amb pluges molt abundants (800-1800 mm).
Vegetació: És la vegetació forestal més important de Catalunya, amb boscos densos i extensos de roure, alzina, faig i castanyer.

Aquesta regió és coneguda com la dorsal pluviomètrica de Catalunya, a causa de la importància de les seves precipitacions.

Alt Pirineu

Comprèn les terres de l’Alt Pirineu (2000-3000 m), amb un paisatge de tipus alpí i subalpí.

Clima: Mediterrani d’alta muntanya, fred i humit. Pluges abundants (1000-2000 mm).
Vegetació: Alterna boscos caducifolis (roures i fagedes) amb la vegetació perennifòlia (pinedes de pi negre i avetoses) i prats.
Població: Regió molt poc poblada.