Conques hidrogràfiques i recursos hídrics a la península Ibèrica

Resum

El document explica què és una conca hidrogràfica i com s'organitzen les conques fluvials segons els vessants cantàbric, gallec, atlàntic i mediterrani. També descriu les confederacions hidrogràfiques i els trets dels rius principals, com l'Ebre, el Tajo, el Duero i el Guadalquivir. Inclou un exercici sobre el pendent de la península i els límits de cada conca.

Punts clau

Una conca hidrogràfica és el territori per on l'aigua de pluja i de la fusió de la neu flueix superficialment o s'infiltra al subsòl i forma aquífers.
Les conques s'ordenen segons el vessant per on desguassen: cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.
Les confederacions hidrogràfiques agrupen grans conques, com la de l'Ebre, el Duero i el Guadalquivir, o conques menors, com la del Xúquer.
La meseta està inclinada cap al vessant atlàntic, de manera que la majoria dels seus rius desemboquen en aquest mar.
La conca de l'Ebre és la més important del vessant mediterrani, i la del Tajo és la més rellevant del vessant atlàntic.
Els rius mediterranis tenen conques petites, amb estiatges a l'estiu i inundacions per pluges torrencials a la tardor.

Posa't a prova

LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS: L'aigua de la pluja i la procedent de la fusió de la neu en part flueix per la superfície de la terra, s'evapora i en part es filtra al subsòl i hi forma aquifers. (DEFINICIÓ CONCA HIDROGRÀFICA). La majoria de rius espanyols són de règim fluvial amb crescudes i estiatges intensos.

Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les seves aigües. Distingim els rius del vessant cantàbric i gallec i els rius del vessant atlàntic i del vessant mediterrani.

ELS RECURSOS HÍDRICS: les confederacions hidrogràfiques (DEFINICIÓ) abracen grans conques fluvials, com els casos de l'Ebre, Duero i Guadalquivir i en altres situacions aquestes entitats resulten de l'agrupació de conques menors, com la del Xúquer.

LES CONQUES I ELS VESSANTS: vessant cantàbric i gallec: rius nombrosos, cabalosos. Rius curts: Sil i Navia (nets)/ Nerbion i Miño (contaminats).

Vessant atlàntic: conques més extenses. Tajo riu més llarg de la P.I. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir acusen la sequera estival.

Vessant mediterrani: rius formen conques petites. Els estius secs provoquen estiatges i les pluges torrencials de la tardor produeixen inundacions.

EXERCICI: 1. Atlàntic i mediterrani. 2 El pendent de basculació de la península. El relleu condiciona l'extensió de les conques dels rius. La meseta està inclinada cap al vessant atlàntic, això provoca que els rius propis d'ella desemboquin a l'atlàntic. Alguns rius, encara que neixin molt propers, desemboquen en vessants diferents a causa del pendent del relleu. 3. La conca hidrogràfica de l'Ebre és la més important del vessant mediterrani, limita al nord amb els Pirineus i al sud amb el Sistema Ibèric, també amb les serralades litorals catalanes.

La conca del Tajo: és la més rellevant del vessant atlàntic. Limita al nord amb les conques de l'Ebre i del Duero, al sud amb el Guadiana i a l'est amb les del Ebre i Xuquer.

La conca hidrogràfica del Guadalquivir: és una conca important del vessant atlàntic. Delimita la conca del Guadiana al nord i al sud-est té les serralades bètiques.

La conca hidrogràfica del Duero: Coincideix amb la part del nord de la Meseta i està envoltada per les serralades cantàbrica, ibèrica i central.

Les unitats de relleu més significatives per a la divisòria d'aigües entre el vessant mediterrani i l'atlàntic són el Sistema Ibèric, Sis. central i Serralades bètiques.

Preguntes freqüents

Què és una conca hidrogràfica?

És el territori per on l'aigua de la pluja i de la fusió de la neu flueix per la superfície o es filtra al subsòl i forma aquífers. Les aigües de cada conca desguassen en un mateix vessant.

Quina és la conca més important del vessant mediterrani?

La conca de l'Ebre. Limita al nord amb els Pirineus i al sud amb el Sistema Ibèric, i també amb les serralades litorals catalanes.

Per què alguns rius que neixen a prop desemboquen en vessants diferents?

Perquè el relleu condiciona el pendent de la península. Encara que estiguin a prop, la seva direcció de desguàs depèn de la inclinació del terreny.