Anàlisi del Funcionament de les Economies de Mercat
Com a descripció del funcionament efectiu de les economies, els supòsits implicits en l'anàlisi previ són: 1. individus i les empreses són preu-acceptants (supòsit de competència); 2. totes les interaccions econòmiques tenen lloc al mercat i es reflecteixen en preus (supòsits de rivalitat i exclusió); 3. la informació de què disposen productors i consumidors és completa i perfecta (supòsit d'informació perfecta); 4. existeix un sistema complet de mercats que permet als agents negociar contractes amb especificacions contingents respecte de l'estat de la naturalesa finalment prevalent (supòsit de mercats complets). Si aquests supòsits es compleixen, una economia de mercat genera assignacions eficients. El paper reservat en aquest cas al sector públic és el d'oferir un marc legal bàsic que determini i protegeixi els drets de propietat i garanteixi la competència perfecta.
EF. EN LA PRODUCCIÓ: Max y(ky,ly); s.a: x(kx,lx)=x inicial; k=kx+ky; l=lx+ly. RMST iguals entre elles (pendent isoquanta). Perquè la producció sigui eficient, la taxa en què les dues indústries poden substituir factors sense canviar el nivell de producció. Quantes unitats de L hem de renunciar per una més de K per produir el mateix.
EF. GLOBAL: Max Ua(Xa,Ya); s.a Ub(Xb, Yb)=U inicial; Y=F(X). RMT=CMg=RMSa=RMSb: Sempre que costi produir el mateix que el seu valor de l'última unitat consumida, tots els individus estaran disposats a cobrir els costos de producció.
PRIMER TEOREMA ECO BENESTAR: Qualsevol equilibri competitiu condueix a una assignació de recursos eficients en el sentit de Pareto (l'augment del benestar d'un no pot disminuir el de l'altre).
Per individu: Max Ua(Xa,Ya); s.a: R(b)=Px*Xa+Py*Ya. Amb això demostrem que px/py=RMS. Amb equilibri de mercat, els preus òptims (que buiden el mercat) seran aquells iguals a la valoració de l'última unitat consumida. Arribarem a un punt d'eficiència en el sentit de Pareto.
Per empreses: Max B(x): px*X-w*Lx-r*Kx; s.a: X(Lx,Kx)=x inicial. (Ho fem per y i x). Trobarem que, com que màxim beneficis, ens permet igualar els PMg a la RMT.
ERRADES DE MERCAT:
- Béns públics;
- Externalitats;
- Informació asimètrica i costosa;
- Competència imperfecta.
Béns públics: Max Ua(G,Ya); s.a: Ub(G,Yb)>= U inicial; Ya+Yb=Y; F(G)>=Y. RMS g,y A+ RMS g,y B= RMT g,y. CONDICIÓ DE SAMUELSON: La suma de les disposicions a pagar dels dos individus ha de ser igual al cost de produir-la. No buidarà mai el mercat perquè és una errada de mercat. Tot i així, gràcies a Samuelson podem arribar a una assignació eficient.