Anàlisi del Llibre III de 'Lo Somni' de Bernat Metge: Filosofia, Moral i Consolat
Anàlisi del Llibre III de 'Lo Somni' de Bernat Metge
La tercera pregunta és per què està a la presó, la resposta és que Déu ha tingut compassió i l’ha enviat per a explicar-li la immortalitat de l’ànima. Ara és el rei qui està al servei dels servidors.
La quarta pregunta serveix per a presentar a Orfeu i Tirèsias i per enllaçar els pròxims llibres. L’estil narra a partir de la temàtica de la qual es parla.
Llibre I —> Filosofia
Llibre II —> Política (l’ànima del rei)
Llibre III —> Moral
Llibre IV —> Moral
Llibre III
Orfeu canta la seva història (part literària), també cita a Virgili, Sèneca i Dant. Orfeu descriu l’infern pagà (tot el contrari al que ha fet el rei al llibre anterior)
Bernat li pregunta com s’ha d’entendre la història i Orfeu li diu que és com ell ho ha vist, tal vegada, ací tenim el punt humanista (pàgina 200)
A continuació, intervé Tirèsies on canvia el discurs. Entrem al tema moral on el registre és sàtira contra les dones. Amb un registre més baix. Bernat desconeix on es troba el bé i la felicitat (pàgina 203-204)
Els béns de la fortuna són: riqueses, honors, poders (falsos béns). L’autèntica felicitat no està en els béns passatgers sinó en aquella que són immunes com la virtut. La felicitat està dintre de tu mateix. Si l’ànima no és immortal no serveix per a res ser virtuós (feliç). Tirèsias diu que cap home que estime a una dona pot ser feliç (208). L’amor a les dones és una malaltia moral. A continuació, fa un discurs misògin on B.Metge contestarà al Llibre IV on no hi està d’acord. Li demostra que els homes tenen més defectes que les dones. Tirèsias no té èxit perquè Bernat acaba amb la mateixa opinió. Acaba desconsolat.
Consolatio
Un diàleg en el qual un personatge parla en primera persona i es troba desconsolat i troba la consolació a través d’un diàleg amb altres personatges que l’obrin els ulls.
Lo somni pot estar llegit com una consolatio i per tant, el personatge és un ignorant que no coneix la felicitat. Per exemple, ho podem veure al primer llibre on desconeix la immortalitat de l’ànima, La presó és el sinònim de la ignorància i, per tant, és una metàfora. Veiem com l’ànima immortal és feliç.
D’alguna manera, el personatge ignorant troba resposta, és a dir, consolació. Fa la impressió que l’esperit de Joan I li demostra que l’ànima és immortal. Aquesta ficció narrativa és una manera que té l’autor real de reflexionar sobre temes filosòfics que li preocupaven. Si un té fe en l’església no hi ha problema però sinó no pot creure aquesta immortalitat. Hi havia molta gent que no creia amb l’església i començaven a investigar sobre aquests temes. L’autor necessita entendre mitjançant demostracions (Llull).
Una altra qüestió és la del plaer i la felicitat. Açò ho explica Tirèsias però Bernat no queda convençut. Tirèsias no es capaç de treure’l de l’error moral. Aquesta obra obriria una nova forma d’entendre la moral.