Missatge a la Reina Regent (1888): context, peticions i catalanisme

Missatge a la Reina Regent

a) Descripció i tipologia de la font

La font és de tipus primari, ja que va ser redactada contemporàniament als fets. Es tracta d'un fragment del Missatge a la Reina Regent, escrit per la Lliga de Catalunya el 1888.

b) Context històric

Després del fracàs del projecte de Valentí Almirall, el moviment catalanista va començar a esmorteir-se. Tot i les discrepàncies dins el Centre Català, l'any 1887 es va formar la Lliga de Catalunya, amb personatges rellevants com Narcís Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà, i amb un caràcter més conservador.

El grup va decidir redactar el Missatge a la Reina Regent (1888), on es reivindicava a la regent Maria Cristina una autonomia per a Catalunya. L'any 1889, van promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil de les Corts de Madrid. Les Corts van accedir a canviar el codi, fet que va suposar la primera victòria per al catalanisme.

c) Peticions principals del document

• Recuperació de les institucions: Es demana la recuperació de les institucions de govern i la creació d'un Parlament propi on els representants decideixin els afers de la nació, els pressupostos i la quantitat d'impostos a atorgar al govern espanyol.
• Oficialitat de la llengua: Es sol·licita que la llengua catalana sigui oficial en tot el territori i pugui ser utilitzada en tots els àmbits de la vida social i política.
• Sobirania en l'elecció: Es reclama que els representants del Parlament o govern català siguin elegits pel poble mitjançant votacions, i que tant aquests com els funcionaris de justícia, administració i ensenyament siguin catalans, evitant el nomenament directe per part del rei o les Corts estatals.

d) Catalanisme conservador vs. progressista (fins al 1898)

El catalanisme progressista, de caire republicà federal i liderat per Valentí Almirall, defensava un catalanisme d'esquerres, de base popular, laic, republicà, obrerista i federal. Reivindicava Catalunya com a motor econòmic de l'Estat i com a regió avançada però oprimida, apostant per una intervenció política per canviar el model cap al federalisme.

El catalanisme conservador, liderat per Torras i Bages, amb ideologia catòlica i de base burgesa, afirmava que l'esperit de Catalunya es fonamenta en la família, la propietat i la religió. Defensava un regionalisme sense actuació política directa com a mitjà per aconseguir la regeneració social, liderada per l'Església. La frase atribuïda a Torras i Bages, “Catalunya serà cristiana o no serà”, resumeix el fonament ideològic d'aquest corrent.