Muckrakers: periodisme d'investigació als EUA a principis del segle XX

Fenomen Muckraker als EUA (principis del s. XX)

Fenomen Muckraker. Sorgeix a principis del s. XX (1906) amb el discurs de Theodore Roosevelt, que parla d’"aplegadors de fem". Acusacions a la lleugera contra la corrupció política. Segons Michael Johnson, es tracta d'un "grup de periodistes i escriptors nord-americans del s. XX que denuncien la corrupció política, l'explotació laboral, abusos, etc."

Context històric

Context històric: mandat de Roosevelt (1901–1909). Problemes als EUA per l'èxode rural, el desenvolupament industrial, l'arribada d'immigrants i els moviments pels drets dels negres i de les dones. Pressió demogràfica i cultural. Desequilibris oferta‑demanda i abusos laborals. Les ciutats creixien però no podien oferir els serveis necessaris; hi havia problemes per abastir serveis a tanta gent. Apareixen els reformistes, que volien:

• Eliminar la corrupció i la influència indeguda.
• Ampliar la participació de la ciutadania en la política.
• Tractar problemes socials i buscar justícia econòmica.
• Combatre la discriminació envers les persones negres.
• Enfrontar els monopolis.

Aconsegueixen?

• Llum i bany cada dues famílies (millores sanitàries i d'habitatge).
• Més seguretat i control de les condicions laborals.
• Lleis contra el treball infantil.

Trets del fenomen muckraking

José Luis Darder — trets del fenomen muckraking:

1. Esperit de denúncia de corrupcions escandaloses.
2. Atenció prioritària als desordres morals públics.
3. Utilització de caricatures i imatge crítica.
4. Ús d'articles d'opinió.
5. Combinació de notícies documentades sobre casos individuals d'abusos amb campanyes sistemàtiques a favor de determinades reformes.
6. Sentit indiscriminat de la cerca d'escàndols de corrupció.

Reporters i escriptors

Reporters i escriptors:

• Jacob Riis. Danès. Considerat pare del fotoperiodisme i defensor dels més desfavorits. Es centra en les condicions de vida dels pobres. Obra destacada: How the Other Half Lives («Com viu l'altra meitat»).
• Lincoln Steffens. Periodista que recull casos de corrupció en diverses ciutats; afirma que la política és un negoci. Obra: The Shame of the Cities.
• Ida Tarbell. Autora de The History of the Standard Oil Company, que denuncia el nou capitalisme als EUA.
• Upton Sinclair. Autor de The Jungle, que denuncià les penoses condicions dels immigrants als escorxadors de Chicago i la falta d’higiene d’aquests centres.
• John Reed. Autor de Insurgent Mexico i Ten Days That Shook the World, sobre les revolucions mexicana i russa.
• Nellie Bly. Periodista que s'infiltrà al manicomi de Blackwell's Island amb una identitat falsa per denunciar els mètodes del centre.
• Thomas W. Lawson. Home de negocis que escriu un llibre per denunciar els abusos borsaris a Wall Street. Ho explica perquè s'havia fet milionari enganyant la gent.
• John Spargo. Autor de The Bitter Cry of Children, sobre les condicions d'esclavitud en què treballaven els nens a les fàbriques d'Amèrica.
• David Graham Phillips. Autor de The Treason of the Senate (La traició del Senat), on denunciava com una vintena de senadors, pertinents als dos grans partits americans, defensaven els interessos de les grans companyies en comptes dels seus electors.
• William Hard. Denuncia les morts per accident laboral a la indústria de l'acer el 1907 a Everybody's Magazine amb l'article Making Steel and Killing Men.
• Ray Stannard Baker. Es va centrar en els problemes racials als EUA amb obres com Following the Color Line.

Qüestió racial

Qüestió racial: la societat blanca al sud no accepta que les persones negres tinguin drets. Apareix el Ku Klux Klan. Linxaments. Del 1876 al 1965, les lleis de Jim Crow imposen la segregació i legalitzen moltes pràctiques discriminatòries. Aquestes lleis prohibeixen, entre altres coses, que els negres puguin asseure's amb els blancs, provar-se vestits o sabates en magatzems comercials, viure en barris blancs, beure a fonts públiques compartides, nedar en piscines públiques mixtes, entrar als ajuntaments per les portes principals, casar-se amb blancs, anar a l'escola amb alumnes blancs, votar o ser candidats polítics, o ser atesos per un dentista blanc.

Revistes i muckrakers

Les revistes muckrakers eren majoritàriament mensuals, de baix preu i gran repercussió. Entre elles destaquen:

• McClure's — la més important; Rockefeller va ser objecte d'Ida Tarbell.
• Cosmopolitan
• Collier's
• Everybody's
• The Masses — no era reformista, era revolucionària; trencava amb tot: socialisme, anarquisme; s'oposava a la guerra mundial (pacifista).

TIME marca el punt d'inflexió: anuncia la desaparició dels muckrakers i l'aparició d'un nou periodisme. Per primera vegada, sorgeix una publicació amb l'objectiu de recollir setmanalment les notícies més importants, analitzar-les i contextualitzar-les. Això és un primer pas cap al periodisme de profunditat i a la llavor del periodisme d'investigació. Aprofundeix per informar.

Notes finals

El fenomen muckraker va tenir una gran influència en la consciència pública i en la promoció de reformes socials i legislatives. Mitjançant reportatges, fotografies i llibres, aquests periodistes van posar llum sobre problemes socials, econòmics i polítics que fins aleshores havien estat amagats o normalitzats.