Construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1840): regències i Primera Guerra Carlina

HistòriaActualitzat el 3,57 KB

Resum

El document explica la construcció de l'Estat liberal durant el regnat d'Isabel II entre 1833 i 1840, amb especial atenció a l'època de regències de Maria Cristina. Recull la Primera Guerra Carlina, els bàndols enfrontats i el seu final amb el Conveni de Bergara. També analitza el liberalisme polític i econòmic, les ideologies moderada i progressista i el procés constitucional, fins a la Constitució de 1837.

Punts clau

  • Ferran VII va morir el 1833 i la Pragmàtica Sanció va anul·lar la Llei Sàlica, permetent la successió femenina i la proclamació d'Isabel II.
  • La Primera Guerra Carlina (1833-1839) enfrontà isabelins (liberals) i carlins (tradicionalistes) per la successió al tron de Carles Maria Isidre.
  • Els isabelins defensaven la liquidació de l'Antic Règim i una economia liberal; els carlins, l'absolutisme i el predomini de l'Església.
  • L'Estatut Reial de 1834 no reconeixia la separació de poders ni les llibertats individuals i col·lectives.
  • La Constitució de 1837 va establir la sobirania nacional, la divisió de poders, un parlament bicameral i l'ampliació de drets.
  • La guerra acabà amb la derrota carlina i la signatura del Conveni de Bergara (1839).

Posa't a prova

El Regnat d'Isabel II: La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Proclamació d'Isabel II i l'Època de Regències

  • Mort de Ferran VII (1833). La Pragmàtica Sanció anul·la la Llei Sàlica, permetent la successió femenina.
  • Proclamació d'Isabel II.
  • Època de Regències (1833-1840): Maria Cristina.

Inestabilitat Política i Canvis Constitucionals

  • Inestabilitat política, governs progressistes i moderats.
  • Pronunciaments militars.
  • Política centralista.
  • Dues constitucions: Estatut Reial (1834) i Constitució (1837).

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Causes i Bàndols en Conflicte

El conflicte s'inicia perquè Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) vol ser rei, escalant la Primera Guerra Carlina (Isabelins vs. Carlins).

Isabelins (Liberals):

  • Objectiu: Liquidació de l'Antic Règim i establiment d'una economia liberal/capitalista.
  • Suports: Alta noblesa, exèrcit, funcionaris, burgesia. Centre i sud d'Espanya, i zones industrials.

Carlins (Tradicionalistes):

  • Objectiu: Antiliberals, absolutistes i predomini de l'Església.
  • Suports: Església i petita noblesa rural. Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó i València.

Fets i Final de la Guerra

La guerra es concentra al nord (País Basc i Navarra). Fets destacats inclouen el Setge de Bilbao (1835) i l'Expedició a Madrid (1837), amb victòria progressista.

El final de la Primera Guerra Carlina arriba amb la derrota carlina, la fugida de Carles Maria Isidre i la signatura del Conveni de Bergara (1839).

Tipus de Liberalisme

Liberalisme Polític

  • Sobirania nacional.
  • Divisió de poders.
  • Llibertats (premsa, expressió, etc.).
  • Eleccions periòdiques.

Liberalisme Econòmic

  • Relacions econòmiques lliures.
  • Absència d'intervenció de l'Estat.

Les Dues Ideologies Liberals: Moderats i Progressistes

Moderats

Persones d'ordre (terratinents, comerciants, intel·lectuals):

  • Defensa del dret a la propietat.
  • Sufragi censatari.
  • Autoritat i ordre per davant dels drets individuals.
  • Sobirania compartida entre Corts i Corona.
  • Limitació dels drets socials i col·lectius.
  • Predomini de l'Església.

Progressistes

Defensors de la llibertat (burgesos, exèrcit):

  • Sobirania nacional (poder de les Corts, Corona moderadora).
  • Amplis drets col·lectius i individuals.
  • Enfortiment dels poders locals.
  • Reforma agrària liberal.
  • Menys influència de l'Església.

El Procés Constitucional (1834-1837)

L'Estatut Reial de 1834

  • Sobirania reial.
  • No accepta la separació de poders.
  • Parlament bicameral controlat per la Corona.
  • No es reconeixen llibertats individuals ni col·lectives.

La Crisi de 1835 i la Constitució de 1837

El 1835 hi ha un canvi de govern i un moviment revolucionari popular. Els liberals es divideixen en dos bàndols (moderats i progressistes). Es produeix la desamortització dels béns de l'Església i una reforma militar.

El 1836, després d'unes eleccions guanyades pels liberals i un pronunciament, s'aprova la:

Constitució de 1837
  • Sobirania nacional.
  • Ampliació dels drets individuals i col·lectius.
  • Divisió de poders.
  • Parlament bicameral.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Qui va ser Carles Maria Isidre?

Carles Maria Isidre era germà de Ferran VII i va reclamar el tron d'Espanya, cosa que va provocar la Primera Guerra Carlina. Segons el text, va fugir després de la derrota carlina.

Quina diferència hi ha entre moderats i progressistes?

Els moderats defensaven l'ordre, el sufragi censatari, la sobirania compartida i el predomini de l'Església. Els progressistes defensaven la sobirania nacional, amplis drets col·lectius i individuals, i menys influència de l'Església.

Quan es va aprovar la Constitució de 1837?

La Constitució de 1837 es va aprovar després d'unes eleccions guanyades pels liberals i un pronunciament, en el context de la crisi de 1835-1836.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Què va permetre la Pragmàtica Sanció després de la mort de Ferran VII?
2. Quins grups socials donaven suport als carlins?
3. Quin fet va marcar el final de la Primera Guerra Carlina?
4. Què no reconeixia l'Estatut Reial de 1834?
5. Quin principi defensaven els progressistes segons el text?
6. Què va passar el 1835 segons el document?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.