Orígens del catalanisme polític, el socialisme i l'anarquisme a Catalunya

Catalanisme polític

El catalanisme polític és el moviment reivindicatiu que defensa i promou el reconeixement de la identitat i personalitat política de Catalunya. En els seus orígens, el catalanisme es veurà influït per diferents corrents que el van precedir i van incidir en la seva formació:

• La Renaixença cultural: moviment que defensava el prestigi i el retorn de la cultura catalana.
• Les reivindicacions proteccionistes: sorgides arran del desenvolupament industrial català, que modernitza la societat catalana i marca una diferència respecte a una Espanya agrícola poc industrialitzada.
• El republicanisme federal.
• El carlisme.
• El particularisme o provincialisme.

Aquests tres últims són moviments anticentralistes que van influir de manera decidida en el desenvolupament posterior del catalanisme.

La figura més rellevant va ser la de Valentí Almirall, veritable pont entre el republicanisme federalista català i les primeres formulacions catalanistes. El 1880 es va celebrar el Primer Congrés Catalanista, estimulat per les publicacions catalanes, com ara la Renaixença, del qual Almirall va ser elegit president. El 1882 es va fundar el Centre Català, entitat que tenia com a objectiu fomentar el progrés moral i material de Catalunya i que va impulsar, el 1883, la celebració del Segon Congrés Catalanista.

El 1885, aprofitant la mobilització proteccionista, es va redactar el Memorial de Greuges, text redactat per una comissió integrada per les personalitats catalanes més importants, i que va ser presentat al rei Alfons XII. El Memorial va ser el primer manifest unitari del catalanisme on es denunciava l’opressió de Catalunya per part de Castella i es reivindicaven el Dret Civil Català, la llengua o la cultura catalana i el proteccionisme en defensa de l’economia catalana. L’any següent, Almirall publicà Lo Catalanisme, un text cabdal en la formulació teòrica del catalanisme polític.

Però l’orientació laica i democràtica d’Almirall, així com el seu protagonisme, van despertar els recels dels sectors més conservadors. El 1887, un grup de personalitats conservadores es va escindir del Centre Català i va fundar la Lliga de Catalunya, que demanava un sistema autonòmic per a Catalunya. El 1891, a instàncies també del sector conservador, es fundà la Unió Catalanista, amb la pretensió de reunir i orientar amb sentit polític el moviment catalanista per coordinar les accions en defensa de Catalunya. En la reunió anual que se celebrà a Manresa el 1892, es va aprovar un document (conegut com les Bases de Manresa) en què es demanava la reorganització de les relacions entre l’Estat i Catalunya sobre la base d’una àmplia autonomia.

L’èxit electoral obtingut per la candidatura coneguda com la dels "quatre presidents" (Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Sebastià Torres i Albert Rusiñol) va tenir com a conseqüència la primera representació parlamentària d’un grup catalanista.

Socialistes (PSOE)

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) estava presidit per Pablo Iglesias. En un inici, serà un partit minoritari i tindrà com a objectius:

• L'emancipació de la classe treballadora.
• La presa de poder per part dels treballadors, necessària per aconseguir un canvi a nivell econòmic i polític.
• L'eliminació de la propietat privada, que passaria a ser propietat col·lectiva.

El 1888 es crea la Unió General de Treballadors (UGT) a Barcelona, sindicat vinculat al PSOE que lluitarà per aconseguir la jornada laboral de 8 hores, entre altres coses, d’una forma molt més moderada.

Anarquistes

L'anarquisme va tenir més importància a Barcelona i Andalusia. Aprofitant que el 1881 els liberals van arribar al poder i hi havia certa tolerància envers les associacions, van crear la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), d'orientació anarquista. Va guanyar força amb rapidesa, però les divisions internes i la repressió per part del govern arran de l'afer de “la Mano Negra” faran que la FTRE desaparegui el 1888.

A partir dels anys 90 es produeix una divisió dins de l’anarquisme:

• Els qui estan a favor d’una acció sindical per aconseguir el canvi de societat.
• Els qui estan a favor de la propaganda pel fet (partidaris de les accions violentes).

Durant aquests anys es van produir diferents atemptats i intents d’assassinat, com el de Cánovas del Castillo. A partir d’aquí, l’Estat o el govern aplicarà una forta repressió contra l’anarquisme.