La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): causes, fets i repressió

Resum

Aquest document explica la Setmana Tràgica de Barcelona de juliol de 1909, des de les causes en la guerra del Marroc fins a la revolta popular, la repressió i les conseqüències polítiques. L'estudiant aprendrà el context de la protesta antimilitarista, el desenvolupament dels fets entre el 18 i el 29 de juliol i les seves conseqüències per al sistema del torn dinàstic.

Punts clau

La derrota del Barranc del Llop (Melilla) el 1909 va portar el govern a enviar reservistes al Marroc.
Només les famílies humils que no podien pagar el rescat per l'exempció eren reclutades, cosa que va provocar la protesta popular.
La revolta va començar el 18 de juliol de 1909 i es va allargar una setmana, amb barricades, enfrontaments i incendis d'establiments religiosos.
La repressió va incloure 100 detencions, 1.500 consells de guerra i 17 condemnes a mort, de les quals 5 van ser executades.
Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna, va ser afusellat i la seva mort va generar indignació internacional.
La crisi va provocar la caiguda del govern de Maura i va unir liberals i republicans en l'oposició.

Posa't a prova

La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)

Causes de la Revolta Popular

Tot va començar després del desastre de 1898 (Cuba). Espanya, l'any 1906, va iniciar la penetració al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires i el Tractat Hispanofrancès van comportar l'establiment d'un protectorat franco-espanyol al Marroc, on a Espanya se li va atribuir el Rif, l'Ifni i el Río de Oro. L'objectiu principal era guanyar diners i restaurar el prestigi de l'Exèrcit.

La presència espanyola a l'àrea va ser contestada per les tribus berbers. Els atacs dels rifenys van requerir una forta intervenció militar. L'any 1909, els rifenys van derrotar durament les tropes espanyoles al Barranc del Llop (Melilla).

A causa d'aquesta derrota, el govern va decidir incrementar el nombre de soldats per evitar la pèrdua de Melilla, i va decidir enviar reservistes. Els reservistes eren ciutadans que havien fet el servei militar, però que estaven retirats i eren cridats de nou. L'enviament d'aquestes tropes va provocar un moviment de protesta popular a Barcelona, ja que només les famílies humils que no podien pagar el rescat per l'exempció eren reclutades.

Desenvolupament dels Fets (18-29 de Juliol)

La Setmana Tràgica va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. La revolta va començar el 18 de juliol de 1909 durant l'embarcament de les tropes al port barceloní.

Convocatòria: L'organització Solidaritat Obrera va fer una crida per fer una vaga general, amb el suport de la UGT i grups republicans.
Durada i Característiques: La revolta es va allargar una setmana i va tenir un fort component antimilitarista i un rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església.
Accions: Es van aixecar barricades i hi va haver enfrontaments amb les forces d'ordre. També es van incendiar més de 80 establiments religiosos.

A partir d'això, es va declarar l'estat de guerra i es van enviar reforços per aturar la revolta. El 29 de juliol, tot va tornar a la normalitat amb un balanç d'aproximadament 100 morts i 300 ferits.

Conseqüències i Repressió Política

La repressió posterior als fets va ser molt dura:

100 persones van ser detingudes.
1.500 persones van ser sotmeses a consells de guerra.
17 persones van ser condemnades a mort (5 van ser executades).

Entre els afusellats hi havia Francesc Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i fundador de l'Escola Moderna, la mort del qual va generar una gran indignació internacional.

Conseqüències Polítiques

La crisi va provocar la desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura. La duresa de la repressió va unir liberals i republicans en l'oposició. El rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern a Canalejas. Després d'això, els partits dinàstics es van trobar fragmentats i mancats de lideratge efectiu.

Preguntes freqüents

Per què va esclatar la Setmana Tràgica?

Va esclatar per l'enviament de reservistes al Marroc després de la derrota del Barranc del Llop el 1909. Només les famílies humils que no podien pagar el rescat eren reclutades, la qual cosa va provocar el rebuig popular a Barcelona.

Quants morts i ferits va deixar la Setmana Tràgica?

Segons el text, el balanç va ser d'aproximadament 100 morts i 300 ferits.

Qui era Francesc Ferrer i Guàrdia?

Era un lliurepensador i fundador de l'Escola Moderna. Va ser afusellat arran dels fets, i la seva mort va generar una gran indignació internacional.