Les reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933): religiosa, militar, agrària i educativa

Resum

El document analitza les reformes impulsades pel govern de Manuel Azaña durant el Bienni d'Esquerres (1931-1933). Repassa les mesures sobre la secularització, la modernització de l'exèrcit, la reforma agrària, la descentralització de l'Estat, l'educació i la cultura, i les reformes laborals. Permet entendre els objectius de cada àmbit i la recepció que van tenir.

Punts clau

El govern d'Azaña, format per republicans d'esquerra i socialistes, va impulsar un programa de reformes entre 1931 i 1933.
La reforma religiosa va autoritzar el divorci i el matrimoni civil i va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
La Llei de retir de l'oficialitat (1931) va permetre als oficials retirar-se després de prometre adhesió a la República, i es va crear la Guàrdia d'Assalt.
La Llei de reforma agrària va permetre l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa no treballades.
Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i es va crear la Generalitat de Catalunya.
L'obra educativa buscava una escola laica, mixta, gratuïta i obligatòria, i l'augment del pressupost educatiu.
Les reformes laborals van incloure la Llei de contractes de treball, la Llei de jurats mixtos i set dies de vacances pagades a l'any.

Posa't a prova

Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Entre el 1931 i 1933, el govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans d'esquerra i socialistes va impulsar un programa de reformes amb l'objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

La Reforma Religiosa

Un dels primers objectius va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil. Per tal de limitar el predomini dels ordes religiosos en l'educació, el govern els va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions, que va posar límits a la possessió de béns per part de les comunitats religioses i va fer que els ordes religiosos fossin dissolts en cas de perill per a l'Estat.

La Modernització de l'Exèrcit

Manuel Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Va reduir els efectius de l'exèrcit, va posar fi a la macrocefàlia i va abolir el fur especial dels militars.

Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat (1931), que deia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se. Després es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.

Reforma Agrària

L'objectiu era posar fi al latifundisme i ajudar els pagesos a tenir accés a la terra, millorar la qualitat de vida dels pagesos i modernitzar l'agricultura. Es va prohibir eliminar els contractes d'arrendament, es va establir un salari mínim i una jornada laboral de 8 hores. La Llei de reforma agrària va permetre l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa no treballades i amb indemnització si es treballava de manera deficient.

La Reforma de l'Estat Centralista

L'objectiu era permetre a les regions nacionalistes tenir organització pròpia i accedir a l'autonomia. Es va promoure la descentralització de l'Estat. Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i es va crear la Generalitat de Catalunya.

L'Obra Educativa i Cultural

Es va buscar millorar la qualitat cultural. Els objectius eren una educació laica, universal i liberal. Les mesures incloïen trencar amb l'hegemonia educativa religiosa. Es va adoptar un model d'escola mixta, gratuïta i obligatòria. Es va incrementar el pressupost de l'educació i es va considerar la cultura com un dret.

Les Reformes Laborals

Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la Llei de jurats mixtos, que els atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de descontrol, i set dies de vacances pagades a l'any. Es va estimular l'augment dels salaris i la creació d'assegurances socials.

Aquestes mesures van ser ben rebudes pels sindicats i pels treballadors, malgrat que no satisfeien plenament les seves expectatives.

Preguntes freqüents

Quines eren les mesures principals de la reforma religiosa del Bienni d'Esquerres?

Es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament. La Llei de congregacions va limitar la possessió de béns de les comunitats religioses.

Què establia la Llei de reforma agrària?

Pretenia posar fi al latifundisme i facilitar l'accés dels pagesos a la terra. Va establir un salari mínim i una jornada de 8 hores, i va permetre expropiar sense indemnització les terres de la noblesa no treballades.

Què és la Llei de retir de l'oficialitat?

Va ser promulgada el 1931 i obligava els oficials en actiu a prometre adhesió a la República, però els donava la possibilitat de retirar-se.