Anàlisi del Panteó de Roma

Panteó de Roma

1. Documentació General

Nom: Panteó ("temple de tots els déus"). També s'hi celebraven cerimònies imperials.
Arquitecte: no el coneixem. F. Chueca l'atribueix a Apol·lodor de Damasc (gran arquitecte grecooriental), però les seves relacions amb Adrià (impulsor de la reconstrucció del Panteó) no eren molt cordials. Sembla que el mateix Adrià (gran aficionat a l'arquitectura) potser va intervenir en el projecte.
Cronologia: 118-128 dC
Localització: Roma (Camp de Mart), sobre l'antic Panteó d'Agripa (gendre d'August 27 aC). Incendi del Camp de Mart (80 dC). Limitat pels edificis que l'envolten i dificulten la visió.
Dimensions: Diàmetre cúpula (amplada = alçada) = 43,3 m. + pòrtic.
Materials i elements constructius: trobem aquí tota una variada gamma de materials constructius:

• Granit gris i rosa en el pòrtic,
• Formigó amb diferents materials segons la zona de la cúpula o el cilindre (pedra volcànica, pols de maons, trossos de travertí, etc.). Materials més lleugers.
• “Opus caementicium” (argamassa (cal, sorra i aigua) barrejada amb pedres)
• Maons (novetat romana)
• Carreus de pedra, etc.
• Gerros de ceràmica buits a l'interior de les voltes, per fer-les més lleugeres.

Donada la pobresa dels materials, aquests eren recoberts de placats de marbre i estuc.
Sistema constructiu:

• Arquitravat al pòrtic
• Voltat a la rotonda/cúpula

Elements de suport:

• Murs massissos.
• 8 Pilars per a la cúpula.
• Columnes i pilastres corínties.
• 8 columnes de granit egipci al pòrtic i 8 a la façana.

Elements sostinguts:

• Cúpula, arcs de mig punt, voltes de canó.
• Arcs de descàrrega perquè el pes de la cúpula recaigui sobre els pilars.
• Entaulament, al pòrtic.

Tipologia: Temple dedicat a tots els déus de l'antiguitat.

2. Anàlisi Formal

Espai interior:
Planta: Combina una planta circular coberta amb cúpula amb un pòrtic (orientat al nord) com els dels temples rectangulars que avança cap a l'espectador. Es combina, doncs, un espai centralitzat amb un eix longitudinal que uneix les dues parts esmentades.
Descripció del pòrtic: que fa les funcions de pronaos: els intercolumnis donen pas a tres naus, la central més ampla, separades per columnes, cobertes amb volta de canó i decorades amb cassetons de bronze daurat que s'han perdut (Bernini va utilitzar-los pel baldaquí de l'altar de Sant Pere del Vaticà); les naus laterals porten a dos absis amb les estàtues d'August i Agripa, i la nau central arriba fins a l'entrada de la rotonda.
Aquest pòrtic dóna pas a un dels espais circulars més grans realitzats fins ara (el major fins al s. XIX) amb una visió estàtica (no canvia amb el desplaçament de l'espectador) i abastable a la vista: La rotonda i la cúpula formen una combinació de cilindre i esfera, aquesta inscrita dins del cilindre amb un diàmetre de 43,30 m, la part superior de la qual seria la cúpula semiesfèrica. És a dir, que el diàmetre de la rotonda és igual a l'alçada de la cúpula. La rotonda és en realitat un cilindre tancat, sense obertures, aixecat amb dos murs d'opus caementicium per resistir el pes. El gruix dels murs és de 6 m. Vuit pilars dobles recullen la càrrega de la cúpula, repartida per grans arcs de descàrrega situats a la cúpula. L'aspecte interior d'aquesta rotonda o cilindre és el d'una estructura de dos pisos separats per entaulament i cornises.