Anàlisi del Poema d'Estellés: Un Entre Tants

Resum

Aquest document analitza el poema «Un entre tants» d'Estellés. Explica el compromís del poeta amb el poble durant la guerra i la postguerra, i els sentiments de cansament, dolor i sofriment. També recull l'estructura en tres grups de versos, la rima, la mètrica i les figures retòriques, com l'anàfora de «un entre tants». Un estudiant aprendrà a relacionar la forma del poema amb el seu context.

Punts clau

El poema expressa cansament, dolor i sofriment, conseqüència de la repressió i la censura del règim franquista.
Estellés escriu des del poble i no només per al poble: procedeix del carrer i és «un entre tants».
El poema té 21 versos, distribuïts en tres grups de set, amb decasíl·labs i tetrasíl·labs alternats.
Els decasíl·labs s'agrupen de tres en tres i tenen rima consonant.
La frase «un entre tants» es repeteix de manera obsessiva i actua com a element cohesionador.
El llenguatge és senzill, col·loquial i dialectal, amb frases curtes i repetitives.

Posa't a prova

Sentiments i Context Social

Sentiments com cansament, dolor i sofriment són els elements que més destaquen, conseqüències de la repressió i censura del règim franquista. Els verbs del final de cada vers tenen una important relació amb el marc espaciotemporal: esperar, callar, treballar… (actuacions en la situació social i política que viu el poeta en l'època de postguerra).

Compromís del Poeta

Compromís del poeta amb el seu poble en el període de guerra i postguerra.
Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n'és «un entre tants».
Altres temàtiques molt importants són la poesia quotidiana amb un llenguatge de carrer, fins i tot vulgar, i la poesia imaginativa, fresca i d'estrofa breu.

Estructura i Recursos Literaris

El poema consta de 21 versos, els quals podem distribuir en tres grups de set versos cada un. Alternen els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6) i els tetrasíl·labs, que sempre corresponen a la mateixa frase «un entre tants».

Rima i Mètrica

Els versos decasíl·labs s'agrupen de tres en tres i presenten una rima consonant: “callen-treballen...”, “gemegue-s'ofeguen…”.
Una altra forma utilitzada en aquest llibre és l'alexandrí, de 12 síl·labes.

Figures Retòriques

Anàfora del sintagma “un entre tants” de manera obsessiva. Element principal cohesionador.
Paral·lelisme sintàctic (“un entre tants com esperen, treballen / un entre tants com esperen, badallen”).
Repeticions lèxiques dels mots clau del poema: esperar i callar.
Asíndeton (supressió de conjuncions) es vol donar la sensació de rapidesa (“esperen, barallen”).
Metàfora “esperen i callen”, “treballen”, “badallen”...

Estil i Llenguatge

Pel que fa al llenguatge i l'estil d'aquest poema, observem la utilització d'un lèxic senzill, col·loquial, dialectal, amb frases i oracions curtes i repetitives i amb un discurs comunicatiu. Això es deu a la necessitat de comptar des de l'anonimat i des de la col·lectivitat, que viu oprimida en un context hostil i de repressió. Es manté el to didàctic, que enllaça amb les reminiscències lul·lianes. Les raons d'aquest ús del llenguatge són bàsicament pragmàtiques i sorgeixen de la necessitat de denunciar, mitjançant l'escriptura, tot allò que passa.

Preguntes freqüents

Quin és el compromís del poeta en aquest poema?

És un compromís amb el seu poble durant la guerra i la postguerra. Estellés escriu des del poble i no només per al poble, i forma part de la gent.

Quins recursos retòrics s'utilitzen?

Hi ha anàfora de «un entre tants», paral·lelisme sintàctic, repeticions lèxiques de les paraules esperar i callar, asíndeton per donar sensació de rapidesa, i metàfores com «esperen i callen».

Per què el llenguatge del poema és tan senzill?

Es deu a la necessitat de parlar des de l'anonimat i la col·lectivitat, en un context hostil i de repressió. Les raons són sobretot pragmàtiques: denunciar, mitjançant l'escriptura, tot el que passa.