Anàlisi mètrica i retòrica de poemes de la literatura catalana: Talaiots, Tot l'enyor demà, Vinyes verdes vora el mar, Súnion!, Cançó del risc, Elegie

TALAIOTS

Mètrica i Estructura

• Set estrofes de quatre versos octosíl·labs (quarteta).
• Rima consonant (8a/8b/8b/8a).

Figures Retòriques

• Hipèrbaton: ‘Un negre corb que l’aire bat’.
• Comparació: ‘ses flors roents com encantaris’.
• Pregunta retòrica.

Resum General

L’autor expressa admiració pel paisatge mallorquí i interès pels talaiots, unes estructures prehistòriques de pedres de grans dimensions i exclusives de l’illa.

Resum per Estrofes

• 1a-3a: Es descriu la bellesa del paisatge mallorquí, especialment els arbres secs i arbustos que punxen com presències amenaçadores.
• 4a: Parla sobre uns talaiots abandonats, on sembla que hi ha ossos soterrats.
• 5a: Parla dels avantpassats i es planteja com era la vida a l’antiguitat, quan i per què es van construir els talaiots.
• 6a: Parla d’un corb negre que s’atura al cim del talaiot, simbolitzant la presència maligna que porta males notícies. De cop, el corb alça el vol i desapareix misteriosament.
• 7a: El corb diu una paraula estranya i fuig, de manera que el paisatge es queda emmudit i sol sense saber què passa.

TOT L’ENYOR DEMÀ (J. S. Papasseit)

Tema i Missatge

Joan Salvat-Papasseit vol transmetre amb el poema les ganes de viure, tot i que ha patit molt per la tuberculosi. Ell es fixa en les coses simples i en els petits detalls. També es percep una gran enyorança, tal com indica el títol. L'autor creu que la mort no és dolenta i que la vida és eterna.

El tema principal és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista, explicant totes les realitats viscudes i sentides, que podrà retrobar si aconsegueix recuperar-se. Transmet les seves ganes de viure i la seva esperança, sense deixar de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

Mètrica i Rima

El poema no té un esquema mètric fix, ja que es caracteritza per versos trencats, alternant-se amb versos decasíl·labs (10) i alexandrins (12). Pel que fa a la rima, es tracta d’un poema de rima lliure (no segueix cap pauta).

Recursos Literaris

• Metàfora.
• Polisíndeton: Ús repetit de la conjunció “i”, que es troba al principi de cada element en la gran enumeració del poema.
• Paral·lelisme.
• Al·literació.
• Anàfora: Al vers 8, la paraula “sota” es troba repetida dues vegades.
• Comparació: Al vers 25, es compara el so d'un aeroplà amb el d'una veu que el crida des d'un terrat.
• Personificació: Al vers 45, es dona als cavalls la propietat d'assenyats.
• Antítesi: Als dos últims versos, es relacionen la vida i la mort.

Conclusió

Aquest poema presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que se centren en petits detalls de la vida quotidiana de la qual ell està privat per la seva greu malaltia.

VINYES VERDES VORA EL MAR (J. Carner)

Mètrica i Estructura

El poema s’estructura en set cobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima consonant encadenada (7a/7b/7a/7b/7a).

Figures Retòriques

• Paral·lelisme.
• Personificació.
• Metàfora: Versos 23-24: “i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina…” (les onades del mar i l’escuma que va i ve); Vers 2: “ara que el vent no remuga”.
• Enumeració: Versos 28-29.

Tema i Descripció

En aquest poema es descriu el color verd de les vinyes, amb totes les gradacions d'intensitat en els diferents moments del dia i les estacions de l’any, i el contrasta amb el blau del paisatge marítim. És a dir, el poeta descriu el cicle de vida de les vinyes prop del mar, des que neix el verd en les seves fulles fins a la collita del raïm.

Divisió del Poema

El poema es pot dividir en dues parts:

1. Primera part (tres primeres estrofes): Descriu les vinyes durant la primavera. A poc a poc les fulles es tornen més verdes i neixen els primers fruits, també de color verd. El color verd de les fulles simbolitza la joventut i la fertilitat.
2. Segona part (quatre darreres estrofes): S’aproxima l’estiu, el fruit madura i es recull el raïm. Aquesta part, amb la natura més estètica i productiva, es caracteritza per la visió de la natura al servei dels homes (ja que el raïm els dona aliment).

El "Dolç Repòs" (Estrofa 4)

A l’estrofa número 4, trobem el “dolç repòs”, que indica una imatge estàtica en contraposició al moviment de la vela, donant a entendre que la vinya romandrà immutable mentre la vela del vaixell que navega pel mar no s’aturarà.

SÚNION!... (Carles Riba)

Tema Principal

El tema és l’enyorança a la seva pàtria. Riba evoca la imatge de Súnion, el símbol de la cultura clàssica. Durant el poema, ens presenta el temple evocant la blancor de les columnes de marbre, el vent i el so del mar. Està situat dalt d’un penya-segat, resistint les onades, fent referència al “seu Sol lleial”, per les precioses vistes banyades per la llum daurada (les postes de sol).

És una comparació entre la funció de guia pels mariners i el seu desig de tornar a la pàtria, donant-li un toc totalment enyorat i nostàlgic. L'autor se sent com si anés contra corrent (gràcies a l’estructura que accelera), davant la impossibilitat d’un retorn. Creu que pot afrontar totes les adversitats i, com el mariner guiat per Súnion, també algun dia podrà tornar a la seva pàtria, gràcies a la força del record.

Estructura General

És un sonet (dos quartets i dos tercets), dividit en dues parts:

• Primera part (primers 7 versos): Descriu Súnion tal com el recorda.
• Segona part (del vers 7 al final): Descriu la funció de far que guia el mariner perdut.

Estructura Detallada (Sonet)

1. 1r Quartet: Situació del temple, sentiments que té cap a ell i comparació de les seves situacions.
2. 2n Quartet: Deteriorament del temple. Li dona el símbol del far per guiar els mariners i per a ell mateix. Súnion es torna un far vital per al jo poètic.
3. 1r Tercet: El temple dona forces al poeta per seguir lluitant, ja que estava perdut i no veu bé el camí cap a la seva pàtria.
4. 2n Tercet: Veu el temple com un bon recolzament, però borrós. Destaca el temple.

Forma Mètrica

• Sonet (14 versos d'art major: 2 quartets i 2 tercets).
• Versos anisosil·làbics (13, 14 síl·labes).
• Rima lliure: ABAB CDCD EFE GHG.
• Interacció de rimes femenines i masculines.
• Possibilitat de rima assonant o versos lliures amb rima ocasional.

Figures Retòriques

• V2: Personificació.
• V3: Hipèrbole.
• V4, 9, 10: Comparació.
• V11, 12: Encavallament.
• V13: Al·literació.
• V14: Paradoxa.

CANÇÓ DEL RISC

Tema

Diàleg que planteja una reflexió sobre el sentit de la vida. El desig d'una vida arriscada i aventurera pot ser atractiva.

Mètrica

Poema de versos de quatre síl·labes rimats en sèries de quatre versos ABBA. Entre aquestes sèries s'hi intercalen dos versos que rimen amb "risc".

Estructura i Anàlisi

1. 1a Estrofa: La vida té dos sentits: la vida quotidiana impedeix la vida autèntica (amb el temps l'amor al risc disminueix), i el contrari, la vida intensa fa patir i el neguit no deixa viure.
2. 2a Estrofa: La veu poètica es planteja una treva, però no és una solució factible. Es queixa dels perills; si es queda a la mar implica només "paranys i risc".
3. 3a Estrofa: La veu poètica s'adona que l'objectiu és molt més a prop, i és "la meva arrel" (conèixer-se profundament). Aquesta arrel pròpia donarà sentit a la crisi existencial. "Feina sens nombre" pot referir-se a la seva creació poètica.

Figures Retòriques

• Personificació (v8, 9 / 11, 12 / 38, 39).
• Epítet ("ardent, el cor" v11).
• Anàfora ("si visc no visc").
• Metàfora (v17, 18 / 29, 30 / 24, 25).
• Pregunta retòrica.
• Exclamació retòrica.
• Polisíndeton (v27, 28).

ELEGIES DE LA REPRESA, VI (M. M. Marçal)

Mètrica i Forma

• Consta d’una sola estrofa de 16 versos sense rima regular.
• Els versos són decasíl·labs, excepte l’últim que és hexasíl·lab.
• Hi ha encavalcaments:
  • Abruptes: entre els versos 2-3, 4-5 i 12-13.
  • Suaus: entre els versos 9-10, 13-14, 14-15 i 15-16.

Tema i Estructura

El tema és la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat. L’autora mostra la seva incapacitat per donar-li raons de l’amor que sent al seu enamorat. Aquesta temàtica es troba dividida en tres parts:

1. 1a Part (versos 1-2): L’autora es dirigeix al seu enamorat demanant-li que no li pregunti per què l’estima, ja que ella no hi troba raons.
2. 2a Part (versos 2-10): Es plantegen elements de la natura i de la terra que tampoc tenen explicació, per exemple, el fluir de la font (v. 9).
3. 3a Part (versos 11-16): El jo poètic torna a dir al seu enamorat que no entén per què l’estima i que no hi troba arguments per expressar-ho. També li diu que ell és la seva vida i que, encara que es morís, formaria part dels seus somnis, és a dir, que per ella ell mai morirà.

Figures Retòriques

• Anàfora (v. 1-11): Repetició de la frase “No em preguntis, amor, per què t’estimo”.
• Preguntes retòriques (v. 2-10): Són afirmacions en forma de pregunta que no esperen resposta.
• Polisíndeton:
  • Durant la primera pregunta retòrica (v. 4-6) amb la repetició de “ni”.
  • Al vers 9 amb la repetició de “o”.
• Figura etimològica o derivació (v. 14-15): Repetició de l’arrel d’una mateixa paraula (“respires” i “respir”).
• Antítesi (dos últims versos): “viu” i “Mort”, produint una contraposició d’idees.
• Personificacions:
  • V6: “aquest plorar suau de les estrelles”.
  • V8: “d’unes ales signant l’atzur en calma”.
  • Últim vers: La Mort és personificada en majúscula.

A MALLORCA DURANT... (Poema de Guerra)

Tema

Nostàlgia d’aquella ciutat agradable i pacífica transformada en un camp de guerra que ha acabat desolant la zona. El text es desenvolupa després de la Guerra Civil.

Estructura i Seqüències

El poema s'estructura en dues estrofes (la 1a de 17 versos i la 2a de 2 versos) i es divideix en tres seqüències:

1. 1a Seqüència (v1-10): Descripció dels paisatges. L’autor no els pot veure directament (v9) i en el v10 confirma que els veu des dels records que li provoquen l’enyorança (“i que em fa tremolar quan et recordo!”).
2. 2a Seqüència (v11-17): Mostra el present (“Ara els jardins...”), i els elements de la natura s’han transformat. Tots aquests símbols es poden referir a les conseqüències de la guerra.
3. 3a Seqüència (v18-19): El poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca, una metàfora molt contrastada (contrast llum i foscor).

Mètrica i Estil

• No té rima (versos lliures).
• Els 8 primers versos són octosíl·labs.
• El v9 i el v13 són alexandrins (dotze síl·labes).
• La resta de versos són decasíl·labs.
• La seva forma d’expressió és una descripció subjectiva, ja que narra el paisatge amb sentiment, i el narrador és intern (es veu en el vers 10).

Recursos Literaris

• Paral·lelisme (v6).
• Encavalcaments (v5, 6 i 15): “Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava”.
• Hipèrbatons (v1, 2 i 4).
• Antítesi (v. 16 i 17): “somnis de setembre” i “boires entintades de capvespre”.
• Personificació general en tot el poema, ja que l’autor tracta Mallorca com si fos una persona.
• Metàfora i Comparació (v18 i 19): “s’uneix a Mallorca com ho fan les flames a la fosca”.