El Misteri d'Elx: origen, argument i context històric

El Misteri d'Elx: Una Tradició Medieval

El Misteri d'Elx és una representació dramàtica d’origen medieval. Es representa a la ciutat d’Elx, a la Basílica de Santa Maria d’Elx, entre els dies 14 i 15 d’agost. Cada dia es representa un dels 2 actes: la Vespra i la Festa o Dia de la Mare de Déu. Només hi poden actuar homes i xiquets, com en el teatre medieval. Al text i la representació s’afig el component de la música i del cant.

Origen i Conservació

L’origen del Misteri d’Elx, l’inici de la festa, se situa a mitjan segle XV. Ha perviscut gràcies al Papa Urbà, que va permetre la continuïtat després que el Concili de Trento del segle XVI prohibira les representacions teatrals dins de les esglésies.

Argument Central

Argument. La consueta del MdE representa la mort i ascensió de Maria al cel. Es representa al llarg de 2 dies del calendari de l’Assumpció. Hi ha:

• La reunió dels apòstols.
• L’ascensió al cel de la Mare de Déu.
• La lluita amb uns jueus que interrompen l’enterrament de Maria.
• La conversió dels jueus després d’un miracle marià.

Aspectes Escènics

Veus. La representació teatral la fan actors no professionals. Els àngels i Maria són d’una escolania infantil de veus blanques.

Aparells. La basílica de Santa Maria d’Elx té la cúpula pintada com el cel. Una finestra que s’obre permet la baixada de la Magrana i de l’Araceli. Els aparells horitzontals són l’escenari elevat on se situen els actors.

Context Literari i Històric

El Renaixement (Segle XVI)

El Renaixement (XVI) és una manera d’entendre l’art. Els seus trets són:

1. L’artista beu de l’humanisme.
2. Vol imitar la manera d’actuar del món clàssic.
3. Itàlia és el centre irradiador del Renaixement.

La literatura catalana està marcada per la pèrdua d’influència política i dinamisme cultural. No obstant això, hi ha dos poetes significatius: Pere Serafí i Joab Timoneda (també al teatre com Joan Ferrandis). Per altra banda, comença la castellanització.

El Barroc (Segle XVII)

Al barroc (XVII), va aparèixer la Reforma protestant. Com a reacció, l’església catòlica va començar la Contrareforma i la Inquisició persegueix qualsevol dissidència religiosa. Aquesta època implica una tornada al dogma i a la religió. L’art torna als ideals clàssics. Com autors destaquen: Vicent Garcia, Francesc Mulet i Francesc Fontanella.

L’Edat Moderna i la Il·lustració (Segle XVIII)

L’edat moderna (XVIII) és època de monarquies absolutes, reformes religioses i guerres de religió. La cort castellana afavorirà la castellanització i Felip V prohibeix el valencià i s’elimina la Corona d’Aragó. En l’Il·lustració la raó i la fe en la ciència són els motors del progrés. L’humà aspira a saber. Finalment, el neoclassicisme torna als models clàssics.

Notes Gramaticals

Oracions Subordinades Substantius

Funció:

• CD (objecte directe): que?
• CI (objecte indirecte): a/per a/li
• Ato. (atribut): verb copulatiu
• CRV (compl. règim verbal): comença per preposició que forma part del verb
• CAg (agent): en la veu passiva
• CN (compl. del nom): davant un substantiu
• CAdj (compl. de l'adjectiu): davant un adjectiu

Oracions Subordinades Adjectives

Tipus: Expl (explicativa, entre comes) / Espe (especificativa)

Conjugació de Verbs Irregulars

VI (1a persona singular): anar i estar.

Penge: penge, penges, penja. Llançar: llance, lances, llança. Tocar: toque, toques, toca. Regar: regue, regues, rega. Adequar: adeqüe... Desaiguar: desaigüe...

(2a persona singular): -c: còrrec, entenc, duc, bec, crec.

Passat perfet simple: beguí.

Present de subjuntiu: bega.

Passat imperfet de subjuntiu: beguera/begués.

-sc: crec, cresquí, cresca, cresquera, cresqués.

Altres: fer (faig, feia, feu, faça), veure (veig, veia, veu, veja), poder (puc, puga), ser (soc, siga, fora).